Arxiu historic segona part

LA DOCUMENTACIÓ MÉS ANTIGA

La documentació més antiga que existeix a l’Arxiu correspon als fons municipals del segle XIX i, dissortadament, és escassa i fragmentada per causes
diverses, atribuïbles a fets circumstancials ocorreguts
al llarg del temps.
«… el día 4 del corriente por la mañana fue invadidala casa consistorial por un grupo de hombres que, apoderándose de la secretaría y archivo, quemaron los papeles, o sea, todos los documentos oficiales allí existentes, armarios y demás mobiliario que había en la casa consistorial (…) advirtiendo que únicamente se han salvado en la secretaría, por no existencia en aquellos momentos, las actas desde octubre de 1868 a últimos de marzo del año natural…»

El passatge de l’acta que reproduïm és de la reunió extraordinària que van fer els components de l’Ajuntament de Sants el dia 11 d’abril de 1870 i explica, de primera mà, la desaparició de tota la
documentació municipal generada fins aquell dia, la causa de la qual va ser la revolta popular que es produí a Barcelona i rodalies arran de l’aplicació del sistema de quintes per sorteig a Catalunya.

Aquesta reunió del consistori es va fer a Can Baldiri (un cafè que hi havia a la Carretera), ja que, a més de cremar papers i mobles, les dependències municipals van sofrir greus desperfectes. En l’aldarull es produí la mort del segon alcalde, Gabriel Carbonell, i un regidor fou ferit.
Els 42 llibres d’actes corresponents al període 1868-1897 es van conservar i són ara a l’Arxiu. La resta de documentació municipal d’aquesta època, indispensable per reconstruir la història del municipi santsenc (expedients, correspondència, dossiers, registres…), s’ha perdut. D’altra banda, en produirse, l’any 1897, l’annexió dels municipis circumdants a Barcelona, l’Ajuntament de la ciutat es va fer càrrec de la documentació dels pobles i viles agregats i la va custodiar, més o menys ben conservada, fins al 1988, quan es va decidir incorporar-la a cadascun dels Arxius Municipals de Districte que li corresponia. En el moment de retornar aquests fons documentals
a Sants només es van localitzar els llibres d’actes esmentats i uns pocs documents esparsos.
Com és sabut, el poble de Sants va ser agregat a Barcelona des del mes de maig de 1883 fins al
juliol de 1884, per tornar-s’hi a agregar definitivament l’abril de 1897. No es té notícia de com es va gestionar el traspàs de documentació amb el vaivé de competències. Es pot suposar que, ja que l’agregació de Sants a Barcelona es va produir de manera diferent de la dels altres municipis, la documentació també devia sofrir un tractament diferent.
Així, doncs, se sap de cert que la documentació municipal anterior a 1870 es va cremar, i la posterior fins a 1897 encara no s’ha trobat.
A més, a l’Arxiu hi ha dipositats els expedients del Jutjat Municipal de Sants (posteriorment Jutjat número 8 de Barcelona), que ocupen 361 caixes datades entre 1872 i 1928. L’estudi d’aquests materials («judicis verbals», «desnonaments» i «reconciliacions
») permetrà tenir una visió dels conflictes de relació que es produïen en una col·lectivitat en
plena expansió demogràfica i en el pas d’un sistema de producció agrícola a un altre d’industrial.
La vida social al municipi de Sants en el segle XIX es pot intuir mitjançant el reduït nombre de documents, de característiques diverses, que han ingressat per diferents vies i que ajuden a refer alguns aspectes de la nostra història local.
Els documents relatius a entitats d’esbarjo, polítiques, religioses, comercials, fabrils, escolars i de
caràcter social, s’exemplifiquen amb butlletins,reglaments, programes, carnets de ball, etc., com
poden ser el periòdic El Noticiero de Sans, o larevista El Siglo XX que, editada a Sants, es difonia
per les colònies espanyoles d’Amèrica i les Filipines.
Del setmanari El Eco de Sants, se’n conserva tota la col·lecció (1877). D’altres publicacions de
l’època, només se’n tenen referències.
Es poden destacar el conjunt de documents que informen de les moltes germandats que existien i elsde les escoles de nenes i de pàrvuls d’Hostafrancs.
De la documentació fabril és significatiu un manuscrit de l’any 1846 en el qual es detallen dia a dia els costos dels materials i maquinària que comportà la construcció i equipament de la fàbrica del senyor Joan Güell, coneguda com el Vapor Vell. D’aquest document que aporta informació complementària sobre materials de construcció, fabricants de maquinària, mitjans de transport, etc., se n’ha fet una transcripció literal i ha estat publicada.

LA DOCUMENTACIÓ CONTEMPORÀNIA

Així com la documentació més antiga recollida a
l’Arxiu és escassa, la del segle XX és molt rica en
tipologia i en volum. Es conserven dos tipus de
materials: els que genera l’Administració i que està
obligada a arxivar, i els que han generat famílies,
entitats i empreses privades que han confiat
voluntàriament aquests documents a l’Arxiu, els
anomenats fons patrimonials.
Aquests fons patrimonials són d’una riquesa notable
gràcies a l’aportació inicial que va fer l’Arxiu
Històric de Sants i a la xarxa de persones simpatitzants
i col·laboradores que han contribuït a enriquir-
lo i hi cooperen actualment amb les seves
assídues aportacions. D’aquesta manera s’ha reunit
documentació que afecta més de 400 entitats, 26
empreses comercials i fabrils del districte de Sants-
Montjuïc i referències bibliogràfiques de 128 personalitats
relacionades amb la nostra història local.
La seva procedència tan variada fa que els diversos
fons i col·leccions tinguin un contingut molt desigual,
tant quantitativament com cronològica. La
tipologia d’aquesta documentació és molt heterogènia:
hi podem trobar des d’un bitllet de tramvia
a un cartell de gran format, d’un manuscrit
familiar a un disquet d’ordinador, d’una mostra de
paper d’embolicar d’una botiga a l’estatut o reglament
d’una entitat… El camí que han seguit
aquests documents des dels seus propietaris fins a
l’Arxiu és també divers i, com que provenen de
persones que no pretenien arxivar-los sistemàticament,
és una documentació sovint dispersa i fragmentada.
Aquesta disparitat fa que es tracti d’un
fons patrimonial de difícil catalogació i necessita
un tractament arxivístic molt acurat i laboriós que
en faciliti la consulta posterior.
Els documents anàlegs s’agrupen en seccions, i n’hi
ha de molt àmplies, com per exemple la d’empreses
i comerços, que conté, entre altres, el fons
documental de l’antiga fàbrica Serra i Balet (1896-
1981), que ocupa 35 caixes-arxivadors; o el de la
Cooperativa Agrupació Vidriera (1932-1992), que
n’ocupa 425.
Una altra secció molt extensa és la d’associacions i
entitats, amb els fons de societats importants del
nostre territori: la UEC de Sants (1932-2000), amb
22 caixes i carpetes; l’Orfeó de Sants (1901-2000),
amb 19; el Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs
i la Bordeta (1976-1998), amb 78; la Cooperativa
de Viviendas de Casa Antúnez (1962-1967),
amb 12. Tenim documentació més o menys abundosa
de totes les parròquies del districte i de centres
d’altres confessions religioses, a més de documentació
de partits polítics i de festes majors (633 programes
des de 1924 fins a l’actualitat), entre d’altres.
Un dels fons més consultats és l’audiovisual, que
conté 54.924 unitats documentals entre positius,
negatius (entre els quals n’hi ha un miler amb suport
de vidre), diapositives, pel·lícules de vídeo i cintes
de casset. Destaca per la seva riquesa l’arxiu fotogràfic,
organitzat amb un quadre de classificació que
permet localitzar àgilment les imatges per a la consulta
dels ciutadans i les ciutadanes que senten
curiositat per saber com era el seu carrer anys enrere
i que ha format part de les seves vivències, o, simplement,
dels que volen fer una reproducció d’una
fotografia antiga i decorar el saló de casa seva.
També es conserven a l’Arxiu altres materials que
sobrepassen l’àmbit territorial del districte però que
tenen un valor historiogràfic important. Aquestes
aportacions han permès, per exemple, nodrir una
interessant biblioteca que conté, principalment, monografies
històriques i biogràfiques, a més de bibliografia
de la ciutat de Barcelona, la qual inclou una
interessant col·lecció de 126 guies urbanes de la ciutat
(1884-2000). Això ha comportat també la possibilitat
d’aplegar una hemeroteca auxiliar de més de
cinc-cents títols, entre els quals destaquen les publicacions
clandestines i d’exili, amb 122 títols, a més
d’altres col·leccions completes de periòdics i revistes.
D’altra banda, l’hemeroteca local recull les publicacions
periòdiques circumscrites als nostres barris,
i té catalogats 378 títols des de 1877 fins als nostres
dies, amb moltes col·leccions completes de butlletins
d’entitats, com el Foment de la Sardana de Sans
(1927-1933), l’Orfeó de Sans (1920-1936), l’Orfeó
Renaixement (1927), Ideal —butlletí dels Avantguardistes
de la Tenència Parroquial de Nostra Senyora
de Port (1933-1936)— o El Nostre Barri, de
l’Associació de Veïns del Poble Sec (1990-1996). Es
conserven també revistes, com ara Sans-Sants
(1953-1965), Trenc d’Alba (1982-1986) o el Full
Informatiu del Consell Municipal del Districte VII
(1980-1984) i del Districte II (1981-1984). Hi ha
també més d’un centenar d’àlbums de retalls de
premsa amb notícies d’àmbit local (1900-2000).
Cal destacar també la conservació d’algunes colleccions
factícies com ara la de publicitat comercial,
calendaris, butlletes de rifes o estampes religioses.
Tots aquests fons reben cada any més de
4.000 consultes.

L’ARXIU I EL FUTUR


Durant molt temps, els arxius han estat contemplats,
de manera gairebé exclusiva, com a centres
de custòdia i difusió de la denominada memòria
històrica. D’ençà de la descoberta al segle XIX de
les immenses possibilitats dels arxius per a la recerca
històrica, aquesta visió certa però fragmentària i
parcial de la funció dels arxius, ha predominat en
l’àmbit de l’Administració i de la cultura del nostre
país fins a dates ben recents. Actualment, els
arxius han sumat a aquesta funció cultural tradicional
una altra funció d’una importància, com a
mínim, equiparable: l’assoliment del denominat
dret a la informació propi de les societats avançades.
El dret a la informació és un principi profundament
democràtic que suposa l’accés lliure dels ciutadans
i ciutadanes als arxius públics i, sobretot, a la
documentació administrativa. L’accés esdevé, així,
un dret que atorga una nova dimensió als arxius en
convertir-los en un instrument del control democràtic,
ja que permet l’exercici d’aquest dret en
el marc de l’aplicació dels principis de publicitat,
transparència administrativa i participació ciutadana
consagrats en l’ordenament jurídic espanyol i
europeu.
D’aquesta manera, una de les línies de treball
actuals se centra a implantar sistemes de gestió
integral dels documents, és a dir, assegurar que
la informació continguda als documents sigui
accessible des del moment que es genera el document
fins que aquest és transferit a un centre
d’arxius.
Constatem, doncs, que els arxius han adquirit una
dimensió que podríem qualificar de garants dels
valors democràtics i que, en aquest sentit, esdevenen
uns aliats de les polítiques de transparència,
eficàcia i eficiència en el marc de les administracions
i les empreses privades.
Paral·lelament, els arxius han esdevingut, també,
un bon mitjà per fer real aquest concepte de
societat del coneixement, tan emprat però sovint
tan poc concret. Ja s’ha dit que la societat de la
informació té sentit i, sobretot, té futur en la mesura
que sàpiga esdevenir una societat del coneixement.
Val a dir, doncs, que els arxius poden contribuir
a dotar de contingut aquests nous plantejaments,
basant-se en diferents possibilitats d’actuació:
d’una banda, aprofitant les tecnologies de la
informació per tal d’incrementar la quantitat d’informació
dels arxius i mitjançant la xarxa Internet
avançar cap a la creació d’un arxiu virtual que
permeti dinamitzar extraordinàriament l’accés
dels ciutadans a la informació per a la defensa
dels seus drets, però també per a la recerca i la
cultura.
Els arxius compten, d’altra banda, amb una gran
diversitat i polivalència de documents i suports,
de manera que estan en condicions de fomentar
polítiques de dinamització cultural —publicacions,
exposicions, conferències, jornades i congressos,
serveis educatius— per tal de garantir la
conservació de la memòria col·lectiva i la utilització
d’aquests mitjans per a la formació o el gaudi
personal.

DOCUMENTS I VESTIGIS


Tipus de document:
Estatuts d’un club de futbol del Poble Sec.
Datació:
1951.
Context històric:
Època immediatament posterior a la Guerra Civil.
Període de gran escassetat de proveïments i falta
absoluta de llibertats socials i polítiques. Malgrat
aquesta situació depressiva, la ciutadania intentava
normalitzar les seves activitats lúdiques,
esportives o d’esbarjo per superar el record del
temor viscut en els últims anys de guerra a causa
dels bombardeigs aeris i les pors i misèries que
imposava a la població la dictadura.
Informació històrica que aporta el document:
• El Club Deportivo Universo es crea l’any
1943 i no es legalitza oficialment al Govern
Civil fins al 1951.
• En aquesta data continuava vigent la llei
d’associacions de 1887, que tenia un caire
molt més democràtic que les lleis d’associacions
que promulgà més endavant el règim
franquista.
• Una de les normes que estableix aquest
estatut és la condició de soci femení per a
dones majors de 15 anys, sense la contrapartida
d’haver de fer prèviament el «Servicio
Social Femenino», condició que imposaren
les lleis d’associacions decretades
posteriorment.
• L’any 1941, immediatament després de la
Guerra Civil, ja s’havien decretat lleis que
regulaven la situació jeràrquica i de dependència
de les federacions d’esports.
Situació actual:
A la seu del Centre de Documentació Històrica
del Poble Sec.

Estendard de la Coral
Juvenil La Lira Tunisenca
L’any 1968 l’Agrupació Coral es
dissol en accentuar-se la desaparició
del barri de Can Tunis.
Informació que aporta:
• L’oportunitat de cedir a arxius o
museus públics documents o
vestigis com aquest que, feliçment,
es conserva gràcies a la
donació que en va fer el senyor
Albert Piñol l’any 1994, que
l’havia custodiat en el seu bar
al passeig de Can Tunis número
84, última seu de l’Agrupació
Coral La Lira Tunisenca.
• Les limitacions que imposaven
les autoritats franquistes a la
normalització de la llengua
catalana, que només s’acceptava
com a fet folklòric, queden
reflectides en la grafia arcaica
chor.
• El control i la censura, habituals
a l’època, d’expressions de caràcter
liberal com la paraula
progrés, present en el lema dels
cors de Clavé, que en l’estendard
és substituïda per la paraula
família, de connotacions més
conservadores i integristes.
Situació actual:
A la seu del Centre de Documentació
Històrica Montjuïc-la Marina,
al Centre Cívic de la Casa del
Rellotge.
Tipus de vestigi:
Estendard de 50 x 80 centímetres, de teixit, brodat amb el nom
de la coral i el barri que li dóna nom amb caràcters destacats. El
lema «Amor, Virtut, Família» és una lleugera variant del lema
dels cors de Clavé «Amor, Virtut, Progrés». Es conserva dins
d’una vitrina amb una cistella de recapte que utilitzava el cor en
les seves cantades de Pasqua.
Datació:
1950, aproximadament.
Context històric:
L’any 1922 es funda l’Agrupació Coral La Lira Tunisenca a l’Ateneu
Obrer de Can Tunis. Des de l’acabament de la Guerra Civil
fins a l’any 1947 no pot actuar per falta d’autorització governativa.
Dos anys més tard es crea la Coral Juvenil.

ITINERARI

L’itinerari documental que proposem es basa en la consulta de
diversos expedients conservats en diferents arxius de la nostra
ciutat. El nostre objectiu és que el lector s’hi acosti, descobreixi
l’immens potencial informatiu que guarden els arxius i també
la utilitat que té la documentació per a la reconstrucció de la
història. A més, els internautes poden consultar a la pàgina
web de l’Arxiu (http://www.bcn.es/arxiu) una selecció de
documents dels esmentats expedients. Amb aquesta finalitat
hem confeccionat una passejada imaginària per la costa del
Districte de Sants-Montjuïc, de la qual podreu gaudir malgrat
la desaparició dels vestigis del passat i la impossibilitat
de transitar actualment per la zona portuària.
La part del delta del Llobregat que correspon a la façana
marítima de l’actual Districte de Sants-Montjuïc ha estat,
durant els últims segles, molt poc modificada per l’acció
humana. Sembla que al sud-oest de Montjuïc, a recer dels
vents del nord, des de l’època romana hi existí un port,
possiblement emmurallat, que servia a Barcelona i donà
nom a la barriada propera. Perdurà fins al segle XIV, en què
quedà colgat per les terres d’al·luvió que aportaven les rieres
de Magòria i Blanca. En resten vestigis arqueològics.
Durant més de cinc-cents anys, la franja costanera, molt
insalubre, restà pràcticament deshabitada, només amb
activitats agrícoles, ramaderes i de pesca. Al final del segle
XIX s’inicià un període d’implantació industrial i de serveis
que perdurà un segle escàs. I, al final del segle XX, amb
l’ampliació del port de Barcelona fins al Llobregat, la línia
de la costa ha quedat totalment modificada i només hi
resta en peu un testimoni d’aquesta centúria: el far del Llobregat.

1. Hortes de Sant Bertran
Expedients de les obres públiques realitzades per l’Ajuntament
Constitucional de Barcelona relatius a:
• la desaparició del baluard anomenat «de les puces», annex
a la caserna de les Drassanes (1886). Ref.: Arxiu
Municipal Administratiu. Fons Municipal Contemporani
(AMAB. FMC). Q137 V-2912.
• l’obertura de carrers a les Hortes de Sant Bertran (1893-
1894). Ref.: AMAB. FMC. Q137 V-7180.
• el projecte d’urbanització general de les barriades Hortes
de Sant Bertran, Fransa i Poble Sec, segons l’article 37
del reglament per l’execució de la llei de l’Eixample
(1905). Ref.: AMAB. FMC. Q137 V-10267.
• la urbanització dels terrenys de les Hortes de Sant Bertran
(1919). Ref.: AMAB. FMC. Q137 V-19861.

2. Moll de Sant Bertran
Expedients de l’Ajuntament Constitucional de Barcelona
relatius a:
• la petició d’antecedents relatius a terrenys guanyats al
mar a la zona del moll de Sant Bertran (1877). Ref.:
AMAB. FMC. Q137 V-26.
• els terrenys guanyats al mar a la zona del moll de Sant
Bertran (1877). Ref.: AMAB. FMC. A183 B-96.
• el projecte d’estació de mercaderies en el moll de Sant
Bertran (1901). Ref.: AMAB. FMC. Q137 V-8650.

3. El Morrot
• Projecte d’obres del port de Barcelona relatiu a la partió
dels terrenys propietat de la Junta del Port i de particulars
a les pedreres d’Esparó (1887). Ref.: Centre de Documentació
de l’Autoritat Portuària de Barcelona. Projecte
d’obres número 51.
• Còpia (corregida) del dictamen formulat per la Comissió
Mixta nomenada per la Reial Ordre de 8 d’agost de
1904, referent a l’explotació de les pedreres anomenades
del Morrot a la muntanya de Montjuïc (1905). Ref.:
AMAB. FMC. Q134 CV-7/28.

4. Indústries de Can Tunis
Expedients de l’Ajuntament Constitucional de Sants relatius
a:
• la sol·licitud del permís per a construir un edifici per a
una indústria a la carretera de Port i a la de Casa Antúnez
a la Farola (1883). Ref.: Arxiu Municipal del Districte
de Sants-Montjuïc (AMDS). Fons Antic Municipi de
Sants, Obres i Urbanisme, expedient 55.
• la sol·licitud del permís per a edificar un taller de construcció
de bucs, primer dels edificis del projecte de l’Arsenal
Civil, en uns terrenys en les rodalies de l’hipòdrom
(1886). Ref.: AMDS. Fons Antic Municipi de Sants, Obres
i Urbanisme, expedient 87.
• la sol·licitud de l’autorització per a substituir la carretera
antiga de la Farola per una altra de nova amb el mateix
nom (1886). Ref.: AMDS. Fons Antic Municipi de Sants,
Obres i Urbanisme, expedient 86.
5. Lleure i esbarjo a Can Tunis
• Expedient de l’Ajuntament Constitucional de Sants relatiu
a la construcció d’uns pavellons destinats a banys de
«oleaje y cercado» temporal de la zona marítima corresponent
a un terreny proper a Casa Antúnez (1893). Ref.:
AMDS. Fons Antic Municipi de Sants, Obres i Urbanisme,
expedient 121.
• Fotografies de banyistes a Can Tunis (anys 1950-1960).
Ref.: Arxiu fotogràfic del Centre de Documentació Històrica
Montjuïc-la Marina i Arxiu Municipal del Districte
de Sants-Montjuïc.
• Expedient relatiu a les obres públiques realitzades per
l’Ajuntament Constitucional de Barcelona referents a la
construcció, a l’hipòdrom, d’una pedra commemorativa
del primer vol fet a la península per l’aviador Lucien
Mamet, l’11 de febrer de 1910 (1933). Ref.: AMAB.
FMC. Q134 CV-52/237.
6. El Port Franc
• Expedient relatiu a la petició sol·licitada pel Ministeri de
Marina per a la concessió d’una part de la platja de Can
Tunis per a serveis d’aeronàutica naval (1923). Ref.:
AMAB. FMC. Q134 CV-33/109.
7. La desembocadura del Llobregat i el far
• Fotografies del far del Llobregat. És l’únic testimoni en
peu de les construccions realitzades en aquesta zona
el segle passat. Cap a 1850 es construí l’edifici actual en el
lloc d’una torre de guaita del segle XVI. Actualment funciona
automàticament i no és accessible al públic sense
autorització de l’Autoritat Portuària de Barcelona. Ref.:
Arxiu fotogràfic del Centre de Documentació Històrica
Montjuïc-la Marina i AMDS.


BIBLIOGRAFIA
ARXIU MUNICIPAL DE BARCELONA

(1991-2000) . Memòries de l’Arxiu
Municipal del Districte de Sants-Montjuïc.
Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
DOLTRA, Xavier; CARTAÑÀ, Anselm
(1992). Guia-Inventari de l’Arxiu Municipal
del Districte de Sants-Montjuïc.
Barcelona: Ajuntament de Barcelona;
«Quaderns de l’Arxiu», 2.
REGIDORIA DE PRESIDÈNCIA (1994).
Normes i Reglaments de l’Arxiu Municipal
de Barcelona. Barcelona: Ajuntament
de Barcelona; «Normes i Reglaments
de l’Arxiu Municipal», 1.
UNIÓ EXCURSIONISTA DE CATALUNYA-
SANTS (1982). Unió Excursionista
de Catalunya-Sants. 50 Aniversari.
Barcelona: UEC.