URBANITZACIÓ
ORDENACIÓ (forma dels carrers)
L’ordenació dels carrers és bastant quadriculat; a exepció d’algún carreró, però predomina la quadricula i bona accessibilitat.
ESPAIS PÚBLICS
Carrers:
Als carrers principals les voreres estàn adaptades amb rampes, pasos peatonals, semàfors; em canvi els carrers secundàris (interiors) són més estrets, voreres estretes; poca adaptabilitat de les voreres em rampes. Em aquestes voreres és molt dificil que pugui accedir uma cadira de rodes i um cotxet ampli d’um nadó.
Per l’avinguda de Madrid em dirrecció a l’Hospitalet, és una avinguda relativament moderna, on es troben grans vivendes i de preus elevats.
El barri de Sants es delimita pels següents carrers: Av. de Madrid; Plaça del Centre; Carrer de Berlín; Avinguda de Josep Tarradellas; Plaça dels Països Catalans; Parc de l’Espanya Industrial; Carrer del Brasil.
Places:
Les places del barri són grnas amb fàcil accès i bona comunicació entre els carrers que trascendeixen d’elles.
De places podem trobar la Plaça del Naixement Josep Carreras i Coll, Plaça Nivel altimèric, Plaça Pous Cirac, Plaça de Sants, Plaça dels Països Catalans
Jardins:
Al passeig de Sant Antoni és agradable, a la dreta hi há el Parc de l’Espanya Industrial (situat als terrenys de l’antiga fàbrica tèxtil) i a l’esquerra es destaca uma amplitud de serveis de restauració.
CIRCULACIÓ
Als carrers principals la circulació és densa i uma accessibilitat fàcil entre els diferents carrers.
Als carrers secundàris la circulació no és tan fàcil com en els principals; en quan al seu accès és més costòs, já que són carrers més estrets, la pavimentació no està tan conservada com en els principals.
TRANSPORTS PÚBLICS
Al barri de Sants podem trobar els següents transports:
· Autobusos diürns
· Autobusos nocturns
· Metro
· Funicular
· Taxi
· Bicing
Al Barri de Sants es troba l’estació ferroviària; l’Estació de Sants. L'estació de Sants és l'estació ferroviària central de Barcelona per excel·lència. En ella hi conflueixen tots els trens que tenen origen o destinació la ciutat comtal, siguin rodalies, regionals o llarg recorregut. És el punt de sortida de diversos trens com són els regionals cap a Girona i Portbou per una banda i d'importants trens de llarg recorregut com l'Euromed, els Alaris, els Arco, diversos Talgos, trens Estrella i Trenhotels. Des del 20 de febrer de 2008 també hi són presents els trens d'alta velocitat, que inicien trajecte a Sants i tenen com a destinació Madrid. L'estació és subterrània i disposava fins l'any 2005 de dotze vies amb andana. Durant l'any 2007 es va produir una reestructuració i reforma de les vies per tal de passar tots els trens d'ample ibèric pel costat mar, deixant lliures les sis primeres vies en ample UIC per als trens d'alta velocitat. Les vuit vies restants són d'ample ibèric, en les quals hi ha quatre andanes amb dos accessos des del vestíbul a cadascuna, dotats d'escalinates, escales mecàniques i ascensor. La configuració habitual de les sortides dels trens és la següent: les vies 7 i 8 són utilizades pels trens de la línia R1, R3, R4, R7 i els trens a Lleida per Manresa, així com també els trens a Ripoll i Puigcerdà. Les vies 9 i 10 són usades pels trens de rodalies de la línia R2 i R10 i pels trens de mitjana distància que van cap al sud. Les vies 11 i 12 són utilitzades pels trens de llarga distància, que disposen d'una andana d'accés restringit amb control de bitllets i equipatges. Finalment per les vies 13 i 14 hi passen els trens de rodalies de les línies R2 i R10 i de mitjana distància que van cap al nord, a Girona i Portbou. Quant a les vies d'ample internacional dedicades als trens AVE d'alta velocitat Barcelona-Madrid i Barcelona-Sevilla/Málaga, hi ha un total de tres andanes entre elles disposant d'escapaments entre les vies 2-3 i 4-5 per a poder-se estacionar fins a dos trens a cada via. Per accedir a aquestes andanes des del vestíbul, cal passar per un control específic d'equipatges, al qual només es pot entrar si es disposa de bitllet per a viatjar. L'edifici de viatgers està situat a un nivell superior a les vies, edifici que a la vegada queda al nivell del carrer i que s'està ampliant notablement. L'enllaç entre les andanes i l'edifici de viatgers es realitza mitjançant escales, escales mecàniques i ascensors. L'estació alberga un gran nombre de serveis (bars, restaurants, botigues, policia, etc) i a més disposa d'un enllaç amb les línies L3 i L5 del Metro de Barcelona i d'una estació d'autobusos.
És un barri amb una gran connexió dels diferents transports; ja siguin els autobusos, el metro, els trens, el bicing i el taxi.
DOTACIONS DE L’ESPAI
Subministrament
· Els semàfors situats als carrers principals són de fàcil visibilitat. Casi bé, em cada cruïlla podem trobar um gran desplegament de semàfors tan per a peatons i vehicles. Els semàfors no estàn adaptats per a persones cegues.
Als carrers secundàris no hi han semàfors. Són cruïlles amb senyals de tràfic.
· Les boques d’incendi es troben soterrades al terra de la majoria de carrers; principalment als carrers amplis i principals del barri
· A tots els carrers del barri trobem um gran suministrament de faroles. La diferència està als carrers principals dels secundàris. Les faroles dels carrers secundàris les trobem penjades a les façanes de les cases; en canvi als carrers principals són grans faroles i estàn subjectades des de les grans i amplies voreres.
· Els suministrament de clavegueram el trobem a tots els carrers. No hi há cap carrer sense clavagueres. El barri té uma gran xarxa de clavegueres.
Equipaments
El barri consta degran mobiliari urbà en les diferentes places. Als carrers principals hi há uma gran adaptabilitat per a les diferents persones, ja siguin l’adaptabilitat de les voreres, el gran desplegament de semàfors i il.luminació.
Al barri hi trobem fonts; papeleres principalment als grans carrers i bancs per a la gent gran.
Trobem que hi há gran adaptabilitat en les cabines telefòniques per a persones minusvàlides, cegues, etc.
Als parcs del barri hi han bancs, fonts i uma gran amplitud per a que els nens puguin jugar.
Elements ocasionals
· Concerts d’estiu (Juliol)
· Festa major en honor al seu patró St. Bartomeu (24 d’Agost)
· Activitats infantils (Setembre)
· Ball de la gent gran a cotxeres de Sants (Octubre)
· Festa del gos
· Diada de la colla de Castellers de Sants
· Convenció de joves BCN Party
· Marató de cinema fantàstic i de terror
· Cavalcada de nadal a l’eix comercial
· Aplec de sardanes
· Fira d’entitats de sants, hostafrancs i la bordeta
· Mercat de Sants:
HISTÒRIA
Els orígens del mercat de Sants es remunten a la seva situació al carrer de Sant Crist, a l’antiga carretera, on s’instal·laven parades provisionals sense estructura fixa.Posteriorment, es tenen notícies del 1876 d’un petit mercat anomenat d’Osca, en uns terrenys cedits per la família Salat.El barri de Sants, antic municipi independent, es va agregar definitivament a Barcelona el 1897. L’augment de la població del barri va fer necessària la construcció d’un nou mercat, situat a l’illa tancada pels carrers Sant Jordi, Sant Medir, Càceres i Daoiz. El mercat actual va ser construït per l’arquitecte Falqués i Urpí en els terrenys anomenats "Hort nou" i inaugurat el 1913.L’edifici, rectangular, d’estructura metàl·lica i tancament d’obra vista, es pot definir dins l’estil modernista amb la teulada i façana de ceràmica i maó.
Superficie comercial: 2.583 m2Oferta comercialAviram, caça i ous, Bars, Cansaladeria i embotits, Carnisseria i menuts, Congelats, Forn de pa, Fruita i verdura, Herboristeria i dietètica, Llegums i cereals, Peix fresc i marisc, Pesca salada i conserves, Queviures. Serveis addicionalsCaixer automàtic, Servei de repès
C/ Sant Jordi, 6 933395553 mercatsants@mercatsbcn.cat
Mercat d’alimentació de dilluns a dissabte pels matins exepte dimarts i dijous de 7 a 15h i de 17 a 20:30h
Parades especials dilluns, dimecres i dissabtes de 9 a 14h, dimarts de 9 a 14h i de 17 a 20h, i dijous i divendres de 9 a 20h
El calendari del lleure a Sants (breu història)
Desde fa segles, els dies del calendari han anat determinats per les activitats de lleure dels pagesos i les classes populars. Aquest calendari, procedent de l'edat mitjana, i fins i tot de temps més antics, anteriors a la influència cristiana, encara ha quedat marcat en certes festes i activitats. En alguns pobles del Pla, com Sants, al segle XIX, encara les practicaven camperols i menestrals, mentre anaven apareixent les primeres fàbriques i vapors tèxtils.
Les festes més importants es repartien en 20 dies anuals. Un era els Tres Tombs, on la gent de Sants anava a l’església de Sant Antoni amb animals domèstics, desprès venia la Candelera en que es desfeien els pessebres i es beneïen candeles i per Setmana Santa tenia lloc la passió a la Roqueta.
Durant el Carnestoltes es celebraven solemnes balls de màscares i l'enterrament de la sardina a la font dels Ocellets. Coincidint amb diverses festes patronals, moltes germandats i confraries laborals aprofitaven per fer àpats populars o cantar a les capelles, com ara Sant Antoni de Pàdua, els gremis de paletes i Santa Llúcia, les costureres.
Per festa major, el 24 d'agost, les associacions també aixecaven envelats organitzats per les societats i contractaven orquestres de ball; mentre que les associacions amb menys recursos ho feien als locals socials. A partir del 1870, es destacaven associacions com la Familiar Obrera, Centre Recreatiu de l'Hort Nou i, com no, l'Ateneu de Sants. Però també hi havia lloc per algunes activitats de tipus popular: balls de bastons, balls de rams o cercaviles pels Xiquets de Valls que acabaven carregant castells. Era una de les festes més importants del calendari anual. A part, els barris de la Bordeta i Port també feien les seves festes. També es feien festes populars de tipus profà tot i ser simples; com solien ser els balls espontanis amb sacs de gemecs i tabals en el moment de batre el blat quan no hi havia collites. Però la festa pagana més important era a l'Aplec del Port, al setembre; on molts santsencs hi anaven amb carros per menjar, ballar i beure. Els obrers que encara combinaven el seu treball entre tasques artesanes i industrials, podien participar en algunes de les festes. Això, els portava a una flexibilitat dels horaris, en què menestrals, artesans, petits comerciants i fabricants, fins i tot alguns obrers dels vapors adoptaven el seu calendari laboral
ORDENACIÓ (forma dels carrers)
L’ordenació dels carrers és bastant quadriculat; a exepció d’algún carreró, però predomina la quadricula i bona accessibilitat.
ESPAIS PÚBLICS
Carrers:
Als carrers principals les voreres estàn adaptades amb rampes, pasos peatonals, semàfors; em canvi els carrers secundàris (interiors) són més estrets, voreres estretes; poca adaptabilitat de les voreres em rampes. Em aquestes voreres és molt dificil que pugui accedir uma cadira de rodes i um cotxet ampli d’um nadó.
Per l’avinguda de Madrid em dirrecció a l’Hospitalet, és una avinguda relativament moderna, on es troben grans vivendes i de preus elevats.
El barri de Sants es delimita pels següents carrers: Av. de Madrid; Plaça del Centre; Carrer de Berlín; Avinguda de Josep Tarradellas; Plaça dels Països Catalans; Parc de l’Espanya Industrial; Carrer del Brasil.
Places:
Les places del barri són grnas amb fàcil accès i bona comunicació entre els carrers que trascendeixen d’elles.
De places podem trobar la Plaça del Naixement Josep Carreras i Coll, Plaça Nivel altimèric, Plaça Pous Cirac, Plaça de Sants, Plaça dels Països Catalans
Jardins:
Al passeig de Sant Antoni és agradable, a la dreta hi há el Parc de l’Espanya Industrial (situat als terrenys de l’antiga fàbrica tèxtil) i a l’esquerra es destaca uma amplitud de serveis de restauració.
CIRCULACIÓ
Als carrers principals la circulació és densa i uma accessibilitat fàcil entre els diferents carrers.
Als carrers secundàris la circulació no és tan fàcil com en els principals; en quan al seu accès és més costòs, já que són carrers més estrets, la pavimentació no està tan conservada com en els principals.
TRANSPORTS PÚBLICS
Al barri de Sants podem trobar els següents transports:
· Autobusos diürns
· Autobusos nocturns
· Metro
· Funicular
· Taxi
· Bicing
Al Barri de Sants es troba l’estació ferroviària; l’Estació de Sants. L'estació de Sants és l'estació ferroviària central de Barcelona per excel·lència. En ella hi conflueixen tots els trens que tenen origen o destinació la ciutat comtal, siguin rodalies, regionals o llarg recorregut. És el punt de sortida de diversos trens com són els regionals cap a Girona i Portbou per una banda i d'importants trens de llarg recorregut com l'Euromed, els Alaris, els Arco, diversos Talgos, trens Estrella i Trenhotels. Des del 20 de febrer de 2008 també hi són presents els trens d'alta velocitat, que inicien trajecte a Sants i tenen com a destinació Madrid. L'estació és subterrània i disposava fins l'any 2005 de dotze vies amb andana. Durant l'any 2007 es va produir una reestructuració i reforma de les vies per tal de passar tots els trens d'ample ibèric pel costat mar, deixant lliures les sis primeres vies en ample UIC per als trens d'alta velocitat. Les vuit vies restants són d'ample ibèric, en les quals hi ha quatre andanes amb dos accessos des del vestíbul a cadascuna, dotats d'escalinates, escales mecàniques i ascensor. La configuració habitual de les sortides dels trens és la següent: les vies 7 i 8 són utilizades pels trens de la línia R1, R3, R4, R7 i els trens a Lleida per Manresa, així com també els trens a Ripoll i Puigcerdà. Les vies 9 i 10 són usades pels trens de rodalies de la línia R2 i R10 i pels trens de mitjana distància que van cap al sud. Les vies 11 i 12 són utilitzades pels trens de llarga distància, que disposen d'una andana d'accés restringit amb control de bitllets i equipatges. Finalment per les vies 13 i 14 hi passen els trens de rodalies de les línies R2 i R10 i de mitjana distància que van cap al nord, a Girona i Portbou. Quant a les vies d'ample internacional dedicades als trens AVE d'alta velocitat Barcelona-Madrid i Barcelona-Sevilla/Málaga, hi ha un total de tres andanes entre elles disposant d'escapaments entre les vies 2-3 i 4-5 per a poder-se estacionar fins a dos trens a cada via. Per accedir a aquestes andanes des del vestíbul, cal passar per un control específic d'equipatges, al qual només es pot entrar si es disposa de bitllet per a viatjar. L'edifici de viatgers està situat a un nivell superior a les vies, edifici que a la vegada queda al nivell del carrer i que s'està ampliant notablement. L'enllaç entre les andanes i l'edifici de viatgers es realitza mitjançant escales, escales mecàniques i ascensors. L'estació alberga un gran nombre de serveis (bars, restaurants, botigues, policia, etc) i a més disposa d'un enllaç amb les línies L3 i L5 del Metro de Barcelona i d'una estació d'autobusos.
És un barri amb una gran connexió dels diferents transports; ja siguin els autobusos, el metro, els trens, el bicing i el taxi.
DOTACIONS DE L’ESPAI
Subministrament
· Els semàfors situats als carrers principals són de fàcil visibilitat. Casi bé, em cada cruïlla podem trobar um gran desplegament de semàfors tan per a peatons i vehicles. Els semàfors no estàn adaptats per a persones cegues.
Als carrers secundàris no hi han semàfors. Són cruïlles amb senyals de tràfic.
· Les boques d’incendi es troben soterrades al terra de la majoria de carrers; principalment als carrers amplis i principals del barri
· A tots els carrers del barri trobem um gran suministrament de faroles. La diferència està als carrers principals dels secundàris. Les faroles dels carrers secundàris les trobem penjades a les façanes de les cases; en canvi als carrers principals són grans faroles i estàn subjectades des de les grans i amplies voreres.
· Els suministrament de clavegueram el trobem a tots els carrers. No hi há cap carrer sense clavagueres. El barri té uma gran xarxa de clavegueres.
Equipaments
El barri consta degran mobiliari urbà en les diferentes places. Als carrers principals hi há uma gran adaptabilitat per a les diferents persones, ja siguin l’adaptabilitat de les voreres, el gran desplegament de semàfors i il.luminació.
Al barri hi trobem fonts; papeleres principalment als grans carrers i bancs per a la gent gran.
Trobem que hi há gran adaptabilitat en les cabines telefòniques per a persones minusvàlides, cegues, etc.
Als parcs del barri hi han bancs, fonts i uma gran amplitud per a que els nens puguin jugar.
Elements ocasionals
· Concerts d’estiu (Juliol)
· Festa major en honor al seu patró St. Bartomeu (24 d’Agost)
· Activitats infantils (Setembre)
· Ball de la gent gran a cotxeres de Sants (Octubre)
· Festa del gos
· Diada de la colla de Castellers de Sants
· Convenció de joves BCN Party
· Marató de cinema fantàstic i de terror
· Cavalcada de nadal a l’eix comercial
· Aplec de sardanes
· Fira d’entitats de sants, hostafrancs i la bordeta
· Mercat de Sants:
HISTÒRIA
Els orígens del mercat de Sants es remunten a la seva situació al carrer de Sant Crist, a l’antiga carretera, on s’instal·laven parades provisionals sense estructura fixa.Posteriorment, es tenen notícies del 1876 d’un petit mercat anomenat d’Osca, en uns terrenys cedits per la família Salat.El barri de Sants, antic municipi independent, es va agregar definitivament a Barcelona el 1897. L’augment de la població del barri va fer necessària la construcció d’un nou mercat, situat a l’illa tancada pels carrers Sant Jordi, Sant Medir, Càceres i Daoiz. El mercat actual va ser construït per l’arquitecte Falqués i Urpí en els terrenys anomenats "Hort nou" i inaugurat el 1913.L’edifici, rectangular, d’estructura metàl·lica i tancament d’obra vista, es pot definir dins l’estil modernista amb la teulada i façana de ceràmica i maó.
Superficie comercial: 2.583 m2Oferta comercialAviram, caça i ous, Bars, Cansaladeria i embotits, Carnisseria i menuts, Congelats, Forn de pa, Fruita i verdura, Herboristeria i dietètica, Llegums i cereals, Peix fresc i marisc, Pesca salada i conserves, Queviures. Serveis addicionalsCaixer automàtic, Servei de repès
C/ Sant Jordi, 6 933395553 mercatsants@mercatsbcn.cat
Mercat d’alimentació de dilluns a dissabte pels matins exepte dimarts i dijous de 7 a 15h i de 17 a 20:30h
Parades especials dilluns, dimecres i dissabtes de 9 a 14h, dimarts de 9 a 14h i de 17 a 20h, i dijous i divendres de 9 a 20h
El calendari del lleure a Sants (breu història)
Desde fa segles, els dies del calendari han anat determinats per les activitats de lleure dels pagesos i les classes populars. Aquest calendari, procedent de l'edat mitjana, i fins i tot de temps més antics, anteriors a la influència cristiana, encara ha quedat marcat en certes festes i activitats. En alguns pobles del Pla, com Sants, al segle XIX, encara les practicaven camperols i menestrals, mentre anaven apareixent les primeres fàbriques i vapors tèxtils.
Les festes més importants es repartien en 20 dies anuals. Un era els Tres Tombs, on la gent de Sants anava a l’església de Sant Antoni amb animals domèstics, desprès venia la Candelera en que es desfeien els pessebres i es beneïen candeles i per Setmana Santa tenia lloc la passió a la Roqueta.
Durant el Carnestoltes es celebraven solemnes balls de màscares i l'enterrament de la sardina a la font dels Ocellets. Coincidint amb diverses festes patronals, moltes germandats i confraries laborals aprofitaven per fer àpats populars o cantar a les capelles, com ara Sant Antoni de Pàdua, els gremis de paletes i Santa Llúcia, les costureres.
Per festa major, el 24 d'agost, les associacions també aixecaven envelats organitzats per les societats i contractaven orquestres de ball; mentre que les associacions amb menys recursos ho feien als locals socials. A partir del 1870, es destacaven associacions com la Familiar Obrera, Centre Recreatiu de l'Hort Nou i, com no, l'Ateneu de Sants. Però també hi havia lloc per algunes activitats de tipus popular: balls de bastons, balls de rams o cercaviles pels Xiquets de Valls que acabaven carregant castells. Era una de les festes més importants del calendari anual. A part, els barris de la Bordeta i Port també feien les seves festes. També es feien festes populars de tipus profà tot i ser simples; com solien ser els balls espontanis amb sacs de gemecs i tabals en el moment de batre el blat quan no hi havia collites. Però la festa pagana més important era a l'Aplec del Port, al setembre; on molts santsencs hi anaven amb carros per menjar, ballar i beure. Els obrers que encara combinaven el seu treball entre tasques artesanes i industrials, podien participar en algunes de les festes. Això, els portava a una flexibilitat dels horaris, en què menestrals, artesans, petits comerciants i fabricants, fins i tot alguns obrers dels vapors adoptaven el seu calendari laboral
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada