dilluns, 9 de febrer del 2009

Arxiu historic primera part

ÍNDEX

L’Arxiu Municipal del Districte
L’Arxiu Històric de Sants
Els Centres de Documentació Històrica
La documentació més antiga
La documentació contemporània
L’arxiu i el futur
Documents i vestigis
Itinerari

© Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc
La col·lecció «Conèixer el Districte de Sants-Montjuïc» és una publicació
de l’Arxiu Municipal i de la Divisió de Serveis Personals del Districte
de Sants-Montjuïc.
Director i coordinador de l’edició de la col·lecció:
Jaume Ríos.
Consell Assessor:
Pere Alcober, Josep Garcia Puga, Conxita Rius, Maite Giménez, Dolors Pellissa i
Núria Burguillos.
Autors d’aquest volum:
Ramon Alberch i Fugueras, arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona.
Iñaki Arregui i Goñi, tècnic del Centre de Recursos Pedagògics Les Corts.
Núria Burguillos Medina, arxivera del Districte de Sants-Montjuïc.
Anselm Cartañà i Gómez, arxiver honorari del Districte i Medalla d’Honor de
Barcelona 1997.
Maite Giménez i Pedrol, directora del Centre de Recursos Pedagògics Sants-
Montjuïc.
Jordi Serchs i Serra, cap del Programa de Coordinació dels Arxius Municipals
de Districte.
Col·laboradors:
Julio Baños, Ana Teresa Herrera, Arxiu Municipal Administratiu, Centre de
Documentació de l’Autoritat Portuària de Barcelona.
Fotografies:
J. Alcacer, J. Saltor, J. Campañà, J. Güell, N. Herrera, J. Potau, E. García, Arxiu
Municipal del Dictricte de Sants-Montjuïc.
Edició:
Districte de Sants-Montjuïc. Ajuntament de Barcelona.
Producció:
Viena, Serveis Editorials S.L.
Viladomat 122, baixos
08015 Barcelona
Tel. 93 453 55 00
Fotocomposició:
Alemany, SCCL.
Impressió:
Tesys
Dipòsit legal: B-28.213-2001
Fotografia de la coberta:
Casa del Rellotge, seu de l’Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc.
Imprès a Catalunya1






CONÈIXER EL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC
12 L’ARXIU




(Casa del Rellotge, una masia a tocar de la parròquia, a principi del segle XX.)


L’any 1987 el regidor president del Consell Municipal del Districte 3, Josep Espinàs, i el president
de la Unió Excursionista de Catalunya-Sants, Francesc Miralles, signaren l’acord de la cessió dels fons documentals
de l’Arxiu Històric de Sants a l’Ajuntament a canvi d’una instal·lació adequada i un funcionament
públic com a arxiu municipal.
L’aprovació l’any 1991 de la instrucció relativa als arxius municipals de districte donà forma a
aquest servei, i, per altra banda, el Consell Municipal de Sants-Montjuïc aprovà en la sessió del plenari del 9
de juliol del 1996 la constitució i les normes de funcionament intern dels Centres de Documentació Històrica
del Districte.
Els arxius municipals tenen el repte de fer efectiu el dret a la informació de manera que el ciutadà
pugui materialitzar-lo sense grans entrebancs. Cal tenir present que en l’àmbit de la Unió Europea es tendeix
a promoure el criteri general que la restricció a l’accés a la informació sigui l’excepció i el dret de ser informat,
la norma. En aquest context, és evident que l’efectivitat d’aquest dret —a més de garantir-lo i regular-lo
reglamentàriament— recau en els arxius i, en el nostre cas, en l’Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc,
gestor de bona part de la documentació del territori.


L’ARXIU MUNICIPAL
DEL DISTRICTE



En la dècada de 1980, amb la consolidació de la
democràcia a l’Ajuntament de Barcelona, dos
processos van confluir en la creació d’una xarxa
d’arxius municipals de districte: d’una banda, la
descentralització municipal en els 10 nous districtes
de la ciutat, i, de l’altra, la voluntat de recuperació
del patrimoni històric dels antics pobles i
barris del Pla de Barcelona.
Com en tots els districtes, a Sants-Montjuïc l’Arxiu
Municipal va intentar reunir al mateix temps els
fons municipals de l’antic municipi independent
de Sants i també la documentació històrica conservada
per algunes entitats dels seus barris. Actualment,
amb un fons de mes de 900 metres lineals
de documentació, més de 50.000 fotografies i una
biblioteca de quasi 4.000 volums, és un dels arxius
municipals més rics de Barcelona.
Els fons documentals de l’Arxiu del districte no
acaben en els documents estrictament municipals,
sinó que, seguint la tradició arxivística catalana,
reuneixen documentació no oficial de les més
diverses tipologies: fotografies, llibres, premsa,
vídeos, auques, goigs, butlletins, programes, cartells,
bans, etc.; de les més diverses procedències:
fons d’empreses, d’entitats i associacions, de veïns,
etc. Això ha permès que s’hagi superat la concepció
de l’arxiu entès com a dipositari de la història
oficial, per tal de convertir-lo en centre de preservació
on s’acull la màxima diversitat i riquesa de
materials i que esdevingui, així, memòria de la
col·lectivitat i eina especialment útil en la perspectiva
actual de la recerca en ciències socials.
Paral·lelament a l’enriquiment dels fons, l’Arxiu
Municipal del Districte de Sants-Montjuïc ha portat
a terme un programa de publicacions, exposicions,
seminaris, jornades i activitats pedagògiques com
ara visites guiades i itineraris, al voltant de la història
dels barris que conformen el districte. El Consell
Assessor de l’Arxiu, constituït l’any 1992 i format
per representants del mateix Consell Municipal i de
les entitats significatives de la vida cultural i associativa
de l’àmbit del districte, ha impulsat un programa
d’activitats de difusió, i ha col·laborat en la
recuperació de la documentació generada pel teixit
social del districte, tot promovent la recerca històrica
local i contribuint a la sensibilització i defensa
del patrimoni documental des de l’Arxiu.
En aquesta línia, l’any 1997, centenari de l’agregació
definitiva del municipi de Sants a Barcelona,
sota el lema «Sants 100 a Barcelona», l’Arxiu va
organitzar les I Jornades-Col·loqui d’Història Local
de Sants-Montjuïc, on més de 300 participants
contribuïen amb la seva recerca a reconstruir la
història contemporània del districte i de la ciutat.
En l’àmbit de les publicacions, l’Arxiu començà
ben aviat la col·lecció «Quaderns» amb un monogràfic
dedicat a Josep Miracle, una guia dels fons i
un altre monogràfic sobre els Vapors a Sants. S’ha
avançat paral·lelament en la línia de publicacions
històriques orientades al món de la divulgació amb
la col·lecció «Conèixer el Districte de Sants-Montjuïc
» i els seus corresponents quaderns didàctics,
sobre els més variats aspectes històrics del territori
i d’àmplia difusió a les escoles del districte.
En més de deu anys de vida, l’Arxiu Municipal del
Districte de Sants-Montjuïc, al costat de la xarxa
que conforma amb els altres arxius de districte, ha
acostat tot tipus de testimoni en forma de document
no només al tradicional investigador dels arxius,
sinó també a un ampli ventall de població, que ha
descobert en els arxius una eina per al coneixement
de la seva ciutat, el seu barri i els seus orígens personals.
Al mateix temps, l’Arxiu fomenta la recerca
històrica en l’àmbit local a partir d’una comunitat
d’investigadors, però també de veïns que a través
del voluntariat han col·laborat en la captació de
fons i la seva organització i consulta.
Els arxius municipals de districte, lluny de propiciar
una dispersió dels fons documentals històrics
municipals de la ciutat, aproximen els serveis de
l’arxiu municipal a l’entorn ciutadà més proper.

L’ARXIU HISTÒRIC DE SANTS

L’Arxiu Històric de Sants es va fundar l’any 1931
donant resposta a l’estat d’opinió que s’havia creat
davant la possible pèrdua dels referents històrics
dels antics pobles agregats a la ciutat al final del
segle XIX.
La iniciativa, que va sorgir del Club Excursionista
de Sants, fou recollida
més tard per la Unió Excursionista
de Catalunya de Sants i va
tenir des d’un principi molt
bona acceptació entre el veïnatge.
La custòdia de la
Unió Excursionista de Catalunya
(UEC) de Sants i la collaboració
de veïns i entitats
en la recerca i aportació de
dades i documents de tota
mena van ser, fins a l’any 1987,
els eixos fonamentals en l’assoliment
dels importants fons patrimonials que
ara existeixen.
El fosc període de la guerra i de la postguerra va
posar fre als efectius resultats obtinguts durant els
primers anys de funcionament, i no va ser fins als
anys cinquanta que es va recuperar l’activitat
d’una manera progressiva.
Al final de la dictadura franquista, els fons documentals
que contenia l’Arxiu van permetre argumentar
amb raons històriques i documentals les
reivindicacions que efectuà el moviment veïnal
reclamant espais urbanístics i equipaments, dels
quals estaven tan mancats els nostres barris.
Això activà el coneixement extern de
l’Arxiu en l’àmbit del barri i àdhuc
de tota la ciutat. Cal destacar l’aportació
a la campanya «Salvem
Sants dia a dia», l’exposició a
l’aire lliure «Sants retrospectiu
» a la plaça de Sants, l’any
1975, o la col·laboració en els
actes de la recuperació per a
l’ús dels veïns de les antigues
Cotxeres de Sants.
Es va constatar que els materials
custodiats a l’Arxiu constituïen un
fons important i d’un notable valor historiogràfic
per la seva singularitat, que calia conservar
i ampliar. Va ser una de les raons per la qual
les associacions de veïns incorporaren a les seves
reivindicacions la de mantenir, dignificar i potenciar
els arxius de barri. Aquesta exigència va ser recollida
per tots els partits polítics en els seus programes per
a les eleccions municipals de l’any 1979.
Al final dels anys setanta, es començà a veure que
una entitat modesta com la UEC de Sants, tot i la
seva voluntat de servei al barri i al país, no podia
mantenir com a servei públic l’Arxiu Històric, i
menys tenint en compte la important projecció
social que en els últims temps havia assolit, i el
considerable volum de materials que havia incorporat
als seus fons. Després d’un procés intern de
discussió, la UEC de Sants va oferir els fons de l’Arxiu
a la ciutat de Barcelona.
El nou Ajuntament democràtic es va fer ressò immediatament
de la necessitat de potenciar els arxius de
barri. El desembre de 1979, en el primer Ple del
Consell Municipal del Districte VII, s’acordà restaurar
i condicionar la Casa del Rellotge per acomodarhi
l’Arxiu Històric de Sants. Aquest edifici, vestigi
del Sants medieval, l’havia adquirit l’any 1976 l’Ajuntament
de Barcelona, sota la pressió de les reivindicacions
dels veïns. Tot i que l’oferta de cessió
de l’Arxiu a la ciutat va ser acceptada de facto, la
seva aplicació pràctica es va realitzar amb lentitud.
L’estiu del 1983 s’acabà la restauració de l’edifici i
s’hi va traslladar la documentació i l’escàs mobiliari
de què l’Arxiu disposava. Immediatament, la
UEC de Sants va concretar al Consell de Districte
les condicions per a la cessió, que es formalitzà el
9 d’abril de 1987.
Quan l’any 1991 es creà l’Arxiu Municipal del
Districte de Sants-Montjuïc, aquest incorporà els materials
provinents de l’Arxiu Històric de Sants. No
obstant això, alguns associats de la UEC de Sants
continuen fent voluntàriament, sota les directrius
de l’arxiver municipal, tasques de prospecció,
aportació, recollida, cessió i classificació de materials,
a les quals s’han incorporat altres veïns d’altres
àmbits del barri.
Es pot afirmar, doncs, que l’Arxiu Històric de Sants
és una obra col·lectiva de tots els veïns de Sants,
Hostafrancs i la Bordeta.

ELS CENTRES DE DOCUMENTACIÓ
HISTÒRICA

L’interès que tradicionalment han demostrat els
ciutadans i les ciutadanes dels diferents barris del
districte en la recerca i la recuperació de la seva
història, la constatació que a l’Arxiu Municipal del
Districte hi havia un gran desequilibri en la procedència
territorial dels fons patrimonials conservats
i la voluntat del Consell Municipal del Districte
de respectar i fomentar la idiosincràsia de cada
barri, són les causes que provocaren al llarg dels
anys noranta la creació, en diferents fases, dels
Centres de Documentació Històrica del Districte
de Sants-Montjuïc.
Els Centres de Documentació Històrica són uns
serveis municipals que depenen de l’Arxiu Municipal
del Districte i tenen la seva seu en diversos
equipaments culturals dels barris de la Marina, del
Poble Sec i de la Font de la Guatlla; per tant, cadascun
d’ells treballa en el territori delimitat pel
barri o barris de la seva circumscripció.
Tenen la missió de donar suport a l’Arxiu del
Districte en la recuperació del coneixement
històric i del patrimoni documental dels barris,
generat pels seus habitants, per les entitats i les
associacions, les empreses i els comerços, els
artistes i els intel·lectuals, i també de custodiar
els documents ingressats a l’Arxiu i dipositats als
centres com a conseqüència de les cessions, llegats
o donatius de persones, institucions o
empreses.
La difusió cultural és també una de les seves funcions
fonamentals i es concreta en l’organització
de xerrades sobre la història local, d’itineraris
històrics per a escolars i adults, de concursos de
fotografia i de narració històrica, d’exposicions..., i
de totes aquelles altres activitats que enriqueixin la
vida cultural del barri.
Els Centres de Documentació Històrica van néixer
amb una clara vocació de fomentar la participació
ciutadana en la recuperació i defensa del
patrimoni documental i en la promoció i difusió
del coneixement de l’entorn. És per això que hi
poden col·laborar tots els ciutadans i les ciutadanes
que ho desitgin, fent la tasca que més s’ajusti
al seu interès, a la seva formació o a la seva capacitat.
Les tasques que realitzen habitualment els equips
de voluntaris són: detecció, recerca i recuperació
de documents, classificació, ordenació i catalogació
dels fons conservats, i col·laboració i suport a
les activitats de difusió cultural.
Aquestes s’emmarquen dins de les
directrius i els objectius preestablerts
per l’Arxiu Municipal del Districte,
que és també qui les coordina
i qui estableix els criteris arxivístics i
d’orientació cultural. El tipus de
participació pot ser individual o
mitjançant una entitat legalment
constituïda, i els col·laboradors i les
col·laboradores habituals tenen
accés preferent als centres i a les
activitats culturals que s’organitzen.
El Centre de Documentació Històrica del Poble
Sec neix per iniciativa municipal l’any 1993, en el
marc de la III Mostra d’Entitats del barri, amb l’objectiu
d’aconseguir la col·laboració dels veïns, de
les veïnes i de les entitats en la recuperació de
documents que permetin posar a l’abast dels ciutadans
i dels estudiosos la informació relacionada
amb la història del barri. Des de la seva creació,
les activitats que s’hi han organitzat han despertat
l’interès del conjunt de la ciutat.
El més recent és el Centre de Documentació
Històrica de Font de la Guatlla. Creat l’any 1996,
és el fruit de l’interès comú de l’Associació de
Veïns i Veïnes de Font de la Guatlla-Magòria i de
l’Ajuntament. Aquesta bona entesa s’ha traduït en
l’organització conjunta d’un plegat d’activitats
culturals que han possibilitat la recuperació d’un
encara petit però interessant fons documental del
barri.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada