dilluns, 9 de febrer del 2009

webs de interes

Web únicament del barri de Sants: http://www.barrisants.org/
http://w3.bcn.es/fitxers/acciosocial/santsmontjuc.279.pdf
http://es.wikipedia.org/wiki/Barrio_de_Sants
http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,290652295_302361084_1,00.html
http://www.cotxeres-casinet.org/
http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,290652295_303652259_2,00.html

Arxiu historic segona part


LA DOCUMENTACIÓ MÉS ANTIGA

La documentació més antiga que existeix a l’Arxiu correspon als fons municipals del segle XIX i, dissortadament, és escassa i fragmentada per causes
diverses, atribuïbles a fets circumstancials ocorreguts
al llarg del temps.
«… el día 4 del corriente por la mañana fue invadidala casa consistorial por un grupo de hombres que, apoderándose de la secretaría y archivo, quemaron los papeles, o sea, todos los documentos oficiales allí existentes, armarios y demás mobiliario que había en la casa consistorial (…) advirtiendo que únicamente se han salvado en la secretaría, por no existencia en aquellos momentos, las actas desde octubre de 1868 a últimos de marzo del año natural…»

El passatge de l’acta que reproduïm és de la reunió extraordinària que van fer els components de l’Ajuntament de Sants el dia 11 d’abril de 1870 i explica, de primera mà, la desaparició de tota la
documentació municipal generada fins aquell dia, la causa de la qual va ser la revolta popular que es produí a Barcelona i rodalies arran de l’aplicació del sistema de quintes per sorteig a Catalunya.

Aquesta reunió del consistori es va fer a Can Baldiri (un cafè que hi havia a la Carretera), ja que, a més de cremar papers i mobles, les dependències municipals van sofrir greus desperfectes. En l’aldarull es produí la mort del segon alcalde, Gabriel Carbonell, i un regidor fou ferit.
Els 42 llibres d’actes corresponents al període 1868-1897 es van conservar i són ara a l’Arxiu. La resta de documentació municipal d’aquesta època, indispensable per reconstruir la història del municipi santsenc (expedients, correspondència, dossiers, registres…), s’ha perdut. D’altra banda, en produirse, l’any 1897, l’annexió dels municipis circumdants a Barcelona, l’Ajuntament de la ciutat es va fer càrrec de la documentació dels pobles i viles agregats i la va custodiar, més o menys ben conservada, fins al 1988, quan es va decidir incorporar-la a cadascun dels Arxius Municipals de Districte que li corresponia. En el moment de retornar aquests fons documentals
a Sants només es van localitzar els llibres d’actes esmentats i uns pocs documents esparsos.
Com és sabut, el poble de Sants va ser agregat a Barcelona des del mes de maig de 1883 fins al
juliol de 1884, per tornar-s’hi a agregar definitivament l’abril de 1897. No es té notícia de com es va gestionar el traspàs de documentació amb el vaivé de competències. Es pot suposar que, ja que l’agregació de Sants a Barcelona es va produir de manera diferent de la dels altres municipis, la documentació també devia sofrir un tractament diferent.
Així, doncs, se sap de cert que la documentació municipal anterior a 1870 es va cremar, i la posterior fins a 1897 encara no s’ha trobat.
A més, a l’Arxiu hi ha dipositats els expedients del Jutjat Municipal de Sants (posteriorment Jutjat número 8 de Barcelona), que ocupen 361 caixes datades entre 1872 i 1928. L’estudi d’aquests materials («judicis verbals», «desnonaments» i «reconciliacions
») permetrà tenir una visió dels conflictes de relació que es produïen en una col·lectivitat en
plena expansió demogràfica i en el pas d’un sistema de producció agrícola a un altre d’industrial.
La vida social al municipi de Sants en el segle XIX es pot intuir mitjançant el reduït nombre de documents, de característiques diverses, que han ingressat per diferents vies i que ajuden a refer alguns aspectes de la nostra història local.
Els documents relatius a entitats d’esbarjo, polítiques, religioses, comercials, fabrils, escolars i de
caràcter social, s’exemplifiquen amb butlletins,reglaments, programes, carnets de ball, etc., com
poden ser el periòdic El Noticiero de Sans, o larevista El Siglo XX que, editada a Sants, es difonia
per les colònies espanyoles d’Amèrica i les Filipines.
Del setmanari El Eco de Sants, se’n conserva tota la col·lecció (1877). D’altres publicacions de
l’època, només se’n tenen referències.
Es poden destacar el conjunt de documents que informen de les moltes germandats que existien i elsde les escoles de nenes i de pàrvuls d’Hostafrancs.
De la documentació fabril és significatiu un manuscrit de l’any 1846 en el qual es detallen dia a dia els costos dels materials i maquinària que comportà la construcció i equipament de la fàbrica del senyor Joan Güell, coneguda com el Vapor Vell. D’aquest document que aporta informació complementària sobre materials de construcció, fabricants de maquinària, mitjans de transport, etc., se n’ha fet una transcripció literal i ha estat publicada.

LA DOCUMENTACIÓ CONTEMPORÀNIA

Així com la documentació més antiga recollida a
l’Arxiu és escassa, la del segle XX és molt rica en
tipologia i en volum. Es conserven dos tipus de
materials: els que genera l’Administració i que està
obligada a arxivar, i els que han generat famílies,
entitats i empreses privades que han confiat
voluntàriament aquests documents a l’Arxiu, els
anomenats fons patrimonials.
Aquests fons patrimonials són d’una riquesa notable
gràcies a l’aportació inicial que va fer l’Arxiu
Històric de Sants i a la xarxa de persones simpatitzants
i col·laboradores que han contribuït a enriquir-
lo i hi cooperen actualment amb les seves
assídues aportacions. D’aquesta manera s’ha reunit
documentació que afecta més de 400 entitats, 26
empreses comercials i fabrils del districte de Sants-
Montjuïc i referències bibliogràfiques de 128 personalitats
relacionades amb la nostra història local.
La seva procedència tan variada fa que els diversos
fons i col·leccions tinguin un contingut molt desigual,
tant quantitativament com cronològica. La
tipologia d’aquesta documentació és molt heterogènia:
hi podem trobar des d’un bitllet de tramvia
a un cartell de gran format, d’un manuscrit
familiar a un disquet d’ordinador, d’una mostra de
paper d’embolicar d’una botiga a l’estatut o reglament
d’una entitat… El camí que han seguit
aquests documents des dels seus propietaris fins a
l’Arxiu és també divers i, com que provenen de
persones que no pretenien arxivar-los sistemàticament,
és una documentació sovint dispersa i fragmentada.
Aquesta disparitat fa que es tracti d’un
fons patrimonial de difícil catalogació i necessita
un tractament arxivístic molt acurat i laboriós que
en faciliti la consulta posterior.
Els documents anàlegs s’agrupen en seccions, i n’hi
ha de molt àmplies, com per exemple la d’empreses
i comerços, que conté, entre altres, el fons
documental de l’antiga fàbrica Serra i Balet (1896-
1981), que ocupa 35 caixes-arxivadors; o el de la
Cooperativa Agrupació Vidriera (1932-1992), que
n’ocupa 425.
Una altra secció molt extensa és la d’associacions i
entitats, amb els fons de societats importants del
nostre territori: la UEC de Sants (1932-2000), amb
22 caixes i carpetes; l’Orfeó de Sants (1901-2000),
amb 19; el Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs
i la Bordeta (1976-1998), amb 78; la Cooperativa
de Viviendas de Casa Antúnez (1962-1967),
amb 12. Tenim documentació més o menys abundosa
de totes les parròquies del districte i de centres
d’altres confessions religioses, a més de documentació
de partits polítics i de festes majors (633 programes
des de 1924 fins a l’actualitat), entre d’altres.
Un dels fons més consultats és l’audiovisual, que
conté 54.924 unitats documentals entre positius,
negatius (entre els quals n’hi ha un miler amb suport
de vidre), diapositives, pel·lícules de vídeo i cintes
de casset. Destaca per la seva riquesa l’arxiu fotogràfic,
organitzat amb un quadre de classificació que
permet localitzar àgilment les imatges per a la consulta
dels ciutadans i les ciutadanes que senten
curiositat per saber com era el seu carrer anys enrere
i que ha format part de les seves vivències, o, simplement,
dels que volen fer una reproducció d’una
fotografia antiga i decorar el saló de casa seva.
També es conserven a l’Arxiu altres materials que
sobrepassen l’àmbit territorial del districte però que
tenen un valor historiogràfic important. Aquestes
aportacions han permès, per exemple, nodrir una
interessant biblioteca que conté, principalment, monografies
històriques i biogràfiques, a més de bibliografia
de la ciutat de Barcelona, la qual inclou una
interessant col·lecció de 126 guies urbanes de la ciutat
(1884-2000). Això ha comportat també la possibilitat
d’aplegar una hemeroteca auxiliar de més de
cinc-cents títols, entre els quals destaquen les publicacions
clandestines i d’exili, amb 122 títols, a més
d’altres col·leccions completes de periòdics i revistes.
D’altra banda, l’hemeroteca local recull les publicacions
periòdiques circumscrites als nostres barris,
i té catalogats 378 títols des de 1877 fins als nostres
dies, amb moltes col·leccions completes de butlletins
d’entitats, com el Foment de la Sardana de Sans
(1927-1933), l’Orfeó de Sans (1920-1936), l’Orfeó
Renaixement (1927), Ideal —butlletí dels Avantguardistes
de la Tenència Parroquial de Nostra Senyora
de Port (1933-1936)— o El Nostre Barri, de
l’Associació de Veïns del Poble Sec (1990-1996). Es
conserven també revistes, com ara Sans-Sants
(1953-1965), Trenc d’Alba (1982-1986) o el Full
Informatiu del Consell Municipal del Districte VII
(1980-1984) i del Districte II (1981-1984). Hi ha
també més d’un centenar d’àlbums de retalls de
premsa amb notícies d’àmbit local (1900-2000).
Cal destacar també la conservació d’algunes colleccions
factícies com ara la de publicitat comercial,
calendaris, butlletes de rifes o estampes religioses.
Tots aquests fons reben cada any més de
4.000 consultes.

L’ARXIU I EL FUTUR


Durant molt temps, els arxius han estat contemplats,
de manera gairebé exclusiva, com a centres
de custòdia i difusió de la denominada memòria
històrica. D’ençà de la descoberta al segle XIX de
les immenses possibilitats dels arxius per a la recerca
històrica, aquesta visió certa però fragmentària i
parcial de la funció dels arxius, ha predominat en
l’àmbit de l’Administració i de la cultura del nostre
país fins a dates ben recents. Actualment, els
arxius han sumat a aquesta funció cultural tradicional
una altra funció d’una importància, com a
mínim, equiparable: l’assoliment del denominat
dret a la informació propi de les societats avançades.
El dret a la informació és un principi profundament
democràtic que suposa l’accés lliure dels ciutadans
i ciutadanes als arxius públics i, sobretot, a la
documentació administrativa. L’accés esdevé, així,
un dret que atorga una nova dimensió als arxius en
convertir-los en un instrument del control democràtic,
ja que permet l’exercici d’aquest dret en
el marc de l’aplicació dels principis de publicitat,
transparència administrativa i participació ciutadana
consagrats en l’ordenament jurídic espanyol i
europeu.
D’aquesta manera, una de les línies de treball
actuals se centra a implantar sistemes de gestió
integral dels documents, és a dir, assegurar que
la informació continguda als documents sigui
accessible des del moment que es genera el document
fins que aquest és transferit a un centre
d’arxius.
Constatem, doncs, que els arxius han adquirit una
dimensió que podríem qualificar de garants dels
valors democràtics i que, en aquest sentit, esdevenen
uns aliats de les polítiques de transparència,
eficàcia i eficiència en el marc de les administracions
i les empreses privades.
Paral·lelament, els arxius han esdevingut, també,
un bon mitjà per fer real aquest concepte de
societat del coneixement, tan emprat però sovint
tan poc concret. Ja s’ha dit que la societat de la
informació té sentit i, sobretot, té futur en la mesura
que sàpiga esdevenir una societat del coneixement.
Val a dir, doncs, que els arxius poden contribuir
a dotar de contingut aquests nous plantejaments,
basant-se en diferents possibilitats d’actuació:
d’una banda, aprofitant les tecnologies de la
informació per tal d’incrementar la quantitat d’informació
dels arxius i mitjançant la xarxa Internet
avançar cap a la creació d’un arxiu virtual que
permeti dinamitzar extraordinàriament l’accés
dels ciutadans a la informació per a la defensa
dels seus drets, però també per a la recerca i la
cultura.
Els arxius compten, d’altra banda, amb una gran
diversitat i polivalència de documents i suports,
de manera que estan en condicions de fomentar
polítiques de dinamització cultural —publicacions,
exposicions, conferències, jornades i congressos,
serveis educatius— per tal de garantir la
conservació de la memòria col·lectiva i la utilització
d’aquests mitjans per a la formació o el gaudi
personal.

DOCUMENTS I VESTIGIS


Tipus de document:
Estatuts d’un club de futbol del Poble Sec.
Datació:
1951.
Context històric:
Època immediatament posterior a la Guerra Civil.
Període de gran escassetat de proveïments i falta
absoluta de llibertats socials i polítiques. Malgrat
aquesta situació depressiva, la ciutadania intentava
normalitzar les seves activitats lúdiques,
esportives o d’esbarjo per superar el record del
temor viscut en els últims anys de guerra a causa
dels bombardeigs aeris i les pors i misèries que
imposava a la població la dictadura.
Informació històrica que aporta el document:
• El Club Deportivo Universo es crea l’any
1943 i no es legalitza oficialment al Govern
Civil fins al 1951.
• En aquesta data continuava vigent la llei
d’associacions de 1887, que tenia un caire
molt més democràtic que les lleis d’associacions
que promulgà més endavant el règim
franquista.
• Una de les normes que estableix aquest
estatut és la condició de soci femení per a
dones majors de 15 anys, sense la contrapartida
d’haver de fer prèviament el «Servicio
Social Femenino», condició que imposaren
les lleis d’associacions decretades
posteriorment.
• L’any 1941, immediatament després de la
Guerra Civil, ja s’havien decretat lleis que
regulaven la situació jeràrquica i de dependència
de les federacions d’esports.
Situació actual:
A la seu del Centre de Documentació Històrica
del Poble Sec.

Estendard de la Coral
Juvenil La Lira Tunisenca
L’any 1968 l’Agrupació Coral es
dissol en accentuar-se la desaparició
del barri de Can Tunis.
Informació que aporta:
• L’oportunitat de cedir a arxius o
museus públics documents o
vestigis com aquest que, feliçment,
es conserva gràcies a la
donació que en va fer el senyor
Albert Piñol l’any 1994, que
l’havia custodiat en el seu bar
al passeig de Can Tunis número
84, última seu de l’Agrupació
Coral La Lira Tunisenca.
• Les limitacions que imposaven
les autoritats franquistes a la
normalització de la llengua
catalana, que només s’acceptava
com a fet folklòric, queden
reflectides en la grafia arcaica
chor.
• El control i la censura, habituals
a l’època, d’expressions de caràcter
liberal com la paraula
progrés, present en el lema dels
cors de Clavé, que en l’estendard
és substituïda per la paraula
família, de connotacions més
conservadores i integristes.
Situació actual:
A la seu del Centre de Documentació
Històrica Montjuïc-la Marina,
al Centre Cívic de la Casa del
Rellotge.
Tipus de vestigi:
Estendard de 50 x 80 centímetres, de teixit, brodat amb el nom
de la coral i el barri que li dóna nom amb caràcters destacats. El
lema «Amor, Virtut, Família» és una lleugera variant del lema
dels cors de Clavé «Amor, Virtut, Progrés». Es conserva dins
d’una vitrina amb una cistella de recapte que utilitzava el cor en
les seves cantades de Pasqua.
Datació:
1950, aproximadament.
Context històric:
L’any 1922 es funda l’Agrupació Coral La Lira Tunisenca a l’Ateneu
Obrer de Can Tunis. Des de l’acabament de la Guerra Civil
fins a l’any 1947 no pot actuar per falta d’autorització governativa.
Dos anys més tard es crea la Coral Juvenil.

ITINERARI

L’itinerari documental que proposem es basa en la consulta de
diversos expedients conservats en diferents arxius de la nostra
ciutat. El nostre objectiu és que el lector s’hi acosti, descobreixi
l’immens potencial informatiu que guarden els arxius i també
la utilitat que té la documentació per a la reconstrucció de la
història. A més, els internautes poden consultar a la pàgina
web de l’Arxiu (http://www.bcn.es/arxiu) una selecció de
documents dels esmentats expedients. Amb aquesta finalitat
hem confeccionat una passejada imaginària per la costa del
Districte de Sants-Montjuïc, de la qual podreu gaudir malgrat
la desaparició dels vestigis del passat i la impossibilitat
de transitar actualment per la zona portuària.
La part del delta del Llobregat que correspon a la façana
marítima de l’actual Districte de Sants-Montjuïc ha estat,
durant els últims segles, molt poc modificada per l’acció
humana. Sembla que al sud-oest de Montjuïc, a recer dels
vents del nord, des de l’època romana hi existí un port,
possiblement emmurallat, que servia a Barcelona i donà
nom a la barriada propera. Perdurà fins al segle XIV, en què
quedà colgat per les terres d’al·luvió que aportaven les rieres
de Magòria i Blanca. En resten vestigis arqueològics.
Durant més de cinc-cents anys, la franja costanera, molt
insalubre, restà pràcticament deshabitada, només amb
activitats agrícoles, ramaderes i de pesca. Al final del segle
XIX s’inicià un període d’implantació industrial i de serveis
que perdurà un segle escàs. I, al final del segle XX, amb
l’ampliació del port de Barcelona fins al Llobregat, la línia
de la costa ha quedat totalment modificada i només hi
resta en peu un testimoni d’aquesta centúria: el far del Llobregat.

1. Hortes de Sant Bertran
Expedients de les obres públiques realitzades per l’Ajuntament
Constitucional de Barcelona relatius a:
• la desaparició del baluard anomenat «de les puces», annex
a la caserna de les Drassanes (1886). Ref.: Arxiu
Municipal Administratiu. Fons Municipal Contemporani
(AMAB. FMC). Q137 V-2912.
• l’obertura de carrers a les Hortes de Sant Bertran (1893-
1894). Ref.: AMAB. FMC. Q137 V-7180.
• el projecte d’urbanització general de les barriades Hortes
de Sant Bertran, Fransa i Poble Sec, segons l’article 37
del reglament per l’execució de la llei de l’Eixample
(1905). Ref.: AMAB. FMC. Q137 V-10267.
• la urbanització dels terrenys de les Hortes de Sant Bertran
(1919). Ref.: AMAB. FMC. Q137 V-19861.

2. Moll de Sant Bertran
Expedients de l’Ajuntament Constitucional de Barcelona
relatius a:
• la petició d’antecedents relatius a terrenys guanyats al
mar a la zona del moll de Sant Bertran (1877). Ref.:
AMAB. FMC. Q137 V-26.
• els terrenys guanyats al mar a la zona del moll de Sant
Bertran (1877). Ref.: AMAB. FMC. A183 B-96.
• el projecte d’estació de mercaderies en el moll de Sant
Bertran (1901). Ref.: AMAB. FMC. Q137 V-8650.

3. El Morrot
• Projecte d’obres del port de Barcelona relatiu a la partió
dels terrenys propietat de la Junta del Port i de particulars
a les pedreres d’Esparó (1887). Ref.: Centre de Documentació
de l’Autoritat Portuària de Barcelona. Projecte
d’obres número 51.
• Còpia (corregida) del dictamen formulat per la Comissió
Mixta nomenada per la Reial Ordre de 8 d’agost de
1904, referent a l’explotació de les pedreres anomenades
del Morrot a la muntanya de Montjuïc (1905). Ref.:
AMAB. FMC. Q134 CV-7/28.

4. Indústries de Can Tunis
Expedients de l’Ajuntament Constitucional de Sants relatius
a:
• la sol·licitud del permís per a construir un edifici per a
una indústria a la carretera de Port i a la de Casa Antúnez
a la Farola (1883). Ref.: Arxiu Municipal del Districte
de Sants-Montjuïc (AMDS). Fons Antic Municipi de
Sants, Obres i Urbanisme, expedient 55.
• la sol·licitud del permís per a edificar un taller de construcció
de bucs, primer dels edificis del projecte de l’Arsenal
Civil, en uns terrenys en les rodalies de l’hipòdrom
(1886). Ref.: AMDS. Fons Antic Municipi de Sants, Obres
i Urbanisme, expedient 87.
• la sol·licitud de l’autorització per a substituir la carretera
antiga de la Farola per una altra de nova amb el mateix
nom (1886). Ref.: AMDS. Fons Antic Municipi de Sants,
Obres i Urbanisme, expedient 86.
5. Lleure i esbarjo a Can Tunis
• Expedient de l’Ajuntament Constitucional de Sants relatiu
a la construcció d’uns pavellons destinats a banys de
«oleaje y cercado» temporal de la zona marítima corresponent
a un terreny proper a Casa Antúnez (1893). Ref.:
AMDS. Fons Antic Municipi de Sants, Obres i Urbanisme,
expedient 121.
• Fotografies de banyistes a Can Tunis (anys 1950-1960).
Ref.: Arxiu fotogràfic del Centre de Documentació Històrica
Montjuïc-la Marina i Arxiu Municipal del Districte
de Sants-Montjuïc.
• Expedient relatiu a les obres públiques realitzades per
l’Ajuntament Constitucional de Barcelona referents a la
construcció, a l’hipòdrom, d’una pedra commemorativa
del primer vol fet a la península per l’aviador Lucien
Mamet, l’11 de febrer de 1910 (1933). Ref.: AMAB.
FMC. Q134 CV-52/237.
6. El Port Franc
• Expedient relatiu a la petició sol·licitada pel Ministeri de
Marina per a la concessió d’una part de la platja de Can
Tunis per a serveis d’aeronàutica naval (1923). Ref.:
AMAB. FMC. Q134 CV-33/109.
7. La desembocadura del Llobregat i el far
• Fotografies del far del Llobregat. És l’únic testimoni en
peu de les construccions realitzades en aquesta zona
el segle passat. Cap a 1850 es construí l’edifici actual en el
lloc d’una torre de guaita del segle XVI. Actualment funciona
automàticament i no és accessible al públic sense
autorització de l’Autoritat Portuària de Barcelona. Ref.:
Arxiu fotogràfic del Centre de Documentació Històrica
Montjuïc-la Marina i AMDS.


BIBLIOGRAFIA
ARXIU MUNICIPAL DE BARCELONA

(1991-2000) . Memòries de l’Arxiu
Municipal del Districte de Sants-Montjuïc.
Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
DOLTRA, Xavier; CARTAÑÀ, Anselm
(1992). Guia-Inventari de l’Arxiu Municipal
del Districte de Sants-Montjuïc.
Barcelona: Ajuntament de Barcelona;
«Quaderns de l’Arxiu», 2.
REGIDORIA DE PRESIDÈNCIA (1994).
Normes i Reglaments de l’Arxiu Municipal
de Barcelona. Barcelona: Ajuntament
de Barcelona; «Normes i Reglaments
de l’Arxiu Municipal», 1.
UNIÓ EXCURSIONISTA DE CATALUNYA-
SANTS (1982). Unió Excursionista
de Catalunya-Sants. 50 Aniversari.
Barcelona: UEC.

Arxiu historic primera part

ÍNDEX

L’Arxiu Municipal del Districte
L’Arxiu Històric de Sants
Els Centres de Documentació Històrica
La documentació més antiga
La documentació contemporània
L’arxiu i el futur
Documents i vestigis
Itinerari

© Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc
La col·lecció «Conèixer el Districte de Sants-Montjuïc» és una publicació
de l’Arxiu Municipal i de la Divisió de Serveis Personals del Districte
de Sants-Montjuïc.
Director i coordinador de l’edició de la col·lecció:
Jaume Ríos.
Consell Assessor:
Pere Alcober, Josep Garcia Puga, Conxita Rius, Maite Giménez, Dolors Pellissa i
Núria Burguillos.
Autors d’aquest volum:
Ramon Alberch i Fugueras, arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona.
Iñaki Arregui i Goñi, tècnic del Centre de Recursos Pedagògics Les Corts.
Núria Burguillos Medina, arxivera del Districte de Sants-Montjuïc.
Anselm Cartañà i Gómez, arxiver honorari del Districte i Medalla d’Honor de
Barcelona 1997.
Maite Giménez i Pedrol, directora del Centre de Recursos Pedagògics Sants-
Montjuïc.
Jordi Serchs i Serra, cap del Programa de Coordinació dels Arxius Municipals
de Districte.
Col·laboradors:
Julio Baños, Ana Teresa Herrera, Arxiu Municipal Administratiu, Centre de
Documentació de l’Autoritat Portuària de Barcelona.
Fotografies:
J. Alcacer, J. Saltor, J. Campañà, J. Güell, N. Herrera, J. Potau, E. García, Arxiu
Municipal del Dictricte de Sants-Montjuïc.
Edició:
Districte de Sants-Montjuïc. Ajuntament de Barcelona.
Producció:
Viena, Serveis Editorials S.L.
Viladomat 122, baixos
08015 Barcelona
Tel. 93 453 55 00
Fotocomposició:
Alemany, SCCL.
Impressió:
Tesys
Dipòsit legal: B-28.213-2001
Fotografia de la coberta:
Casa del Rellotge, seu de l’Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc.
Imprès a Catalunya1






CONÈIXER EL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC
12 L’ARXIU




(Casa del Rellotge, una masia a tocar de la parròquia, a principi del segle XX.)


L’any 1987 el regidor president del Consell Municipal del Districte 3, Josep Espinàs, i el president
de la Unió Excursionista de Catalunya-Sants, Francesc Miralles, signaren l’acord de la cessió dels fons documentals
de l’Arxiu Històric de Sants a l’Ajuntament a canvi d’una instal·lació adequada i un funcionament
públic com a arxiu municipal.
L’aprovació l’any 1991 de la instrucció relativa als arxius municipals de districte donà forma a
aquest servei, i, per altra banda, el Consell Municipal de Sants-Montjuïc aprovà en la sessió del plenari del 9
de juliol del 1996 la constitució i les normes de funcionament intern dels Centres de Documentació Històrica
del Districte.
Els arxius municipals tenen el repte de fer efectiu el dret a la informació de manera que el ciutadà
pugui materialitzar-lo sense grans entrebancs. Cal tenir present que en l’àmbit de la Unió Europea es tendeix
a promoure el criteri general que la restricció a l’accés a la informació sigui l’excepció i el dret de ser informat,
la norma. En aquest context, és evident que l’efectivitat d’aquest dret —a més de garantir-lo i regular-lo
reglamentàriament— recau en els arxius i, en el nostre cas, en l’Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc,
gestor de bona part de la documentació del territori.


L’ARXIU MUNICIPAL
DEL DISTRICTE



En la dècada de 1980, amb la consolidació de la
democràcia a l’Ajuntament de Barcelona, dos
processos van confluir en la creació d’una xarxa
d’arxius municipals de districte: d’una banda, la
descentralització municipal en els 10 nous districtes
de la ciutat, i, de l’altra, la voluntat de recuperació
del patrimoni històric dels antics pobles i
barris del Pla de Barcelona.
Com en tots els districtes, a Sants-Montjuïc l’Arxiu
Municipal va intentar reunir al mateix temps els
fons municipals de l’antic municipi independent
de Sants i també la documentació històrica conservada
per algunes entitats dels seus barris. Actualment,
amb un fons de mes de 900 metres lineals
de documentació, més de 50.000 fotografies i una
biblioteca de quasi 4.000 volums, és un dels arxius
municipals més rics de Barcelona.
Els fons documentals de l’Arxiu del districte no
acaben en els documents estrictament municipals,
sinó que, seguint la tradició arxivística catalana,
reuneixen documentació no oficial de les més
diverses tipologies: fotografies, llibres, premsa,
vídeos, auques, goigs, butlletins, programes, cartells,
bans, etc.; de les més diverses procedències:
fons d’empreses, d’entitats i associacions, de veïns,
etc. Això ha permès que s’hagi superat la concepció
de l’arxiu entès com a dipositari de la història
oficial, per tal de convertir-lo en centre de preservació
on s’acull la màxima diversitat i riquesa de
materials i que esdevingui, així, memòria de la
col·lectivitat i eina especialment útil en la perspectiva
actual de la recerca en ciències socials.
Paral·lelament a l’enriquiment dels fons, l’Arxiu
Municipal del Districte de Sants-Montjuïc ha portat
a terme un programa de publicacions, exposicions,
seminaris, jornades i activitats pedagògiques com
ara visites guiades i itineraris, al voltant de la història
dels barris que conformen el districte. El Consell
Assessor de l’Arxiu, constituït l’any 1992 i format
per representants del mateix Consell Municipal i de
les entitats significatives de la vida cultural i associativa
de l’àmbit del districte, ha impulsat un programa
d’activitats de difusió, i ha col·laborat en la
recuperació de la documentació generada pel teixit
social del districte, tot promovent la recerca històrica
local i contribuint a la sensibilització i defensa
del patrimoni documental des de l’Arxiu.
En aquesta línia, l’any 1997, centenari de l’agregació
definitiva del municipi de Sants a Barcelona,
sota el lema «Sants 100 a Barcelona», l’Arxiu va
organitzar les I Jornades-Col·loqui d’Història Local
de Sants-Montjuïc, on més de 300 participants
contribuïen amb la seva recerca a reconstruir la
història contemporània del districte i de la ciutat.
En l’àmbit de les publicacions, l’Arxiu començà
ben aviat la col·lecció «Quaderns» amb un monogràfic
dedicat a Josep Miracle, una guia dels fons i
un altre monogràfic sobre els Vapors a Sants. S’ha
avançat paral·lelament en la línia de publicacions
històriques orientades al món de la divulgació amb
la col·lecció «Conèixer el Districte de Sants-Montjuïc
» i els seus corresponents quaderns didàctics,
sobre els més variats aspectes històrics del territori
i d’àmplia difusió a les escoles del districte.
En més de deu anys de vida, l’Arxiu Municipal del
Districte de Sants-Montjuïc, al costat de la xarxa
que conforma amb els altres arxius de districte, ha
acostat tot tipus de testimoni en forma de document
no només al tradicional investigador dels arxius,
sinó també a un ampli ventall de població, que ha
descobert en els arxius una eina per al coneixement
de la seva ciutat, el seu barri i els seus orígens personals.
Al mateix temps, l’Arxiu fomenta la recerca
històrica en l’àmbit local a partir d’una comunitat
d’investigadors, però també de veïns que a través
del voluntariat han col·laborat en la captació de
fons i la seva organització i consulta.
Els arxius municipals de districte, lluny de propiciar
una dispersió dels fons documentals històrics
municipals de la ciutat, aproximen els serveis de
l’arxiu municipal a l’entorn ciutadà més proper.

L’ARXIU HISTÒRIC DE SANTS

L’Arxiu Històric de Sants es va fundar l’any 1931
donant resposta a l’estat d’opinió que s’havia creat
davant la possible pèrdua dels referents històrics
dels antics pobles agregats a la ciutat al final del
segle XIX.
La iniciativa, que va sorgir del Club Excursionista
de Sants, fou recollida
més tard per la Unió Excursionista
de Catalunya de Sants i va
tenir des d’un principi molt
bona acceptació entre el veïnatge.
La custòdia de la
Unió Excursionista de Catalunya
(UEC) de Sants i la collaboració
de veïns i entitats
en la recerca i aportació de
dades i documents de tota
mena van ser, fins a l’any 1987,
els eixos fonamentals en l’assoliment
dels importants fons patrimonials que
ara existeixen.
El fosc període de la guerra i de la postguerra va
posar fre als efectius resultats obtinguts durant els
primers anys de funcionament, i no va ser fins als
anys cinquanta que es va recuperar l’activitat
d’una manera progressiva.
Al final de la dictadura franquista, els fons documentals
que contenia l’Arxiu van permetre argumentar
amb raons històriques i documentals les
reivindicacions que efectuà el moviment veïnal
reclamant espais urbanístics i equipaments, dels
quals estaven tan mancats els nostres barris.
Això activà el coneixement extern de
l’Arxiu en l’àmbit del barri i àdhuc
de tota la ciutat. Cal destacar l’aportació
a la campanya «Salvem
Sants dia a dia», l’exposició a
l’aire lliure «Sants retrospectiu
» a la plaça de Sants, l’any
1975, o la col·laboració en els
actes de la recuperació per a
l’ús dels veïns de les antigues
Cotxeres de Sants.
Es va constatar que els materials
custodiats a l’Arxiu constituïen un
fons important i d’un notable valor historiogràfic
per la seva singularitat, que calia conservar
i ampliar. Va ser una de les raons per la qual
les associacions de veïns incorporaren a les seves
reivindicacions la de mantenir, dignificar i potenciar
els arxius de barri. Aquesta exigència va ser recollida
per tots els partits polítics en els seus programes per
a les eleccions municipals de l’any 1979.
Al final dels anys setanta, es començà a veure que
una entitat modesta com la UEC de Sants, tot i la
seva voluntat de servei al barri i al país, no podia
mantenir com a servei públic l’Arxiu Històric, i
menys tenint en compte la important projecció
social que en els últims temps havia assolit, i el
considerable volum de materials que havia incorporat
als seus fons. Després d’un procés intern de
discussió, la UEC de Sants va oferir els fons de l’Arxiu
a la ciutat de Barcelona.
El nou Ajuntament democràtic es va fer ressò immediatament
de la necessitat de potenciar els arxius de
barri. El desembre de 1979, en el primer Ple del
Consell Municipal del Districte VII, s’acordà restaurar
i condicionar la Casa del Rellotge per acomodarhi
l’Arxiu Històric de Sants. Aquest edifici, vestigi
del Sants medieval, l’havia adquirit l’any 1976 l’Ajuntament
de Barcelona, sota la pressió de les reivindicacions
dels veïns. Tot i que l’oferta de cessió
de l’Arxiu a la ciutat va ser acceptada de facto, la
seva aplicació pràctica es va realitzar amb lentitud.
L’estiu del 1983 s’acabà la restauració de l’edifici i
s’hi va traslladar la documentació i l’escàs mobiliari
de què l’Arxiu disposava. Immediatament, la
UEC de Sants va concretar al Consell de Districte
les condicions per a la cessió, que es formalitzà el
9 d’abril de 1987.
Quan l’any 1991 es creà l’Arxiu Municipal del
Districte de Sants-Montjuïc, aquest incorporà els materials
provinents de l’Arxiu Històric de Sants. No
obstant això, alguns associats de la UEC de Sants
continuen fent voluntàriament, sota les directrius
de l’arxiver municipal, tasques de prospecció,
aportació, recollida, cessió i classificació de materials,
a les quals s’han incorporat altres veïns d’altres
àmbits del barri.
Es pot afirmar, doncs, que l’Arxiu Històric de Sants
és una obra col·lectiva de tots els veïns de Sants,
Hostafrancs i la Bordeta.

ELS CENTRES DE DOCUMENTACIÓ
HISTÒRICA

L’interès que tradicionalment han demostrat els
ciutadans i les ciutadanes dels diferents barris del
districte en la recerca i la recuperació de la seva
història, la constatació que a l’Arxiu Municipal del
Districte hi havia un gran desequilibri en la procedència
territorial dels fons patrimonials conservats
i la voluntat del Consell Municipal del Districte
de respectar i fomentar la idiosincràsia de cada
barri, són les causes que provocaren al llarg dels
anys noranta la creació, en diferents fases, dels
Centres de Documentació Històrica del Districte
de Sants-Montjuïc.
Els Centres de Documentació Històrica són uns
serveis municipals que depenen de l’Arxiu Municipal
del Districte i tenen la seva seu en diversos
equipaments culturals dels barris de la Marina, del
Poble Sec i de la Font de la Guatlla; per tant, cadascun
d’ells treballa en el territori delimitat pel
barri o barris de la seva circumscripció.
Tenen la missió de donar suport a l’Arxiu del
Districte en la recuperació del coneixement
històric i del patrimoni documental dels barris,
generat pels seus habitants, per les entitats i les
associacions, les empreses i els comerços, els
artistes i els intel·lectuals, i també de custodiar
els documents ingressats a l’Arxiu i dipositats als
centres com a conseqüència de les cessions, llegats
o donatius de persones, institucions o
empreses.
La difusió cultural és també una de les seves funcions
fonamentals i es concreta en l’organització
de xerrades sobre la història local, d’itineraris
històrics per a escolars i adults, de concursos de
fotografia i de narració històrica, d’exposicions..., i
de totes aquelles altres activitats que enriqueixin la
vida cultural del barri.
Els Centres de Documentació Històrica van néixer
amb una clara vocació de fomentar la participació
ciutadana en la recuperació i defensa del
patrimoni documental i en la promoció i difusió
del coneixement de l’entorn. És per això que hi
poden col·laborar tots els ciutadans i les ciutadanes
que ho desitgin, fent la tasca que més s’ajusti
al seu interès, a la seva formació o a la seva capacitat.
Les tasques que realitzen habitualment els equips
de voluntaris són: detecció, recerca i recuperació
de documents, classificació, ordenació i catalogació
dels fons conservats, i col·laboració i suport a
les activitats de difusió cultural.
Aquestes s’emmarquen dins de les
directrius i els objectius preestablerts
per l’Arxiu Municipal del Districte,
que és també qui les coordina
i qui estableix els criteris arxivístics i
d’orientació cultural. El tipus de
participació pot ser individual o
mitjançant una entitat legalment
constituïda, i els col·laboradors i les
col·laboradores habituals tenen
accés preferent als centres i a les
activitats culturals que s’organitzen.
El Centre de Documentació Històrica del Poble
Sec neix per iniciativa municipal l’any 1993, en el
marc de la III Mostra d’Entitats del barri, amb l’objectiu
d’aconseguir la col·laboració dels veïns, de
les veïnes i de les entitats en la recuperació de
documents que permetin posar a l’abast dels ciutadans
i dels estudiosos la informació relacionada
amb la història del barri. Des de la seva creació,
les activitats que s’hi han organitzat han despertat
l’interès del conjunt de la ciutat.
El més recent és el Centre de Documentació
Històrica de Font de la Guatlla. Creat l’any 1996,
és el fruit de l’interès comú de l’Associació de
Veïns i Veïnes de Font de la Guatlla-Magòria i de
l’Ajuntament. Aquesta bona entesa s’ha traduït en
l’organització conjunta d’un plegat d’activitats
culturals que han possibilitat la recuperació d’un
encara petit però interessant fons documental del
barri.

Xarxa educació. Factor Humà

contextualitzacio sants



esquema_desenvolupat_d'urbanització- grup montse

URBANITZACIÓ

ORDENACIÓ (forma dels carrers)

L’ordenació dels carrers és bastant quadriculat; a exepció d’algún carreró, però predomina la quadricula i bona accessibilitat.

ESPAIS PÚBLICS

Carrers:
Als carrers principals les voreres estàn adaptades amb rampes, pasos peatonals, semàfors; em canvi els carrers secundàris (interiors) són més estrets, voreres estretes; poca adaptabilitat de les voreres em rampes. Em aquestes voreres és molt dificil que pugui accedir uma cadira de rodes i um cotxet ampli d’um nadó.

Per l’avinguda de Madrid em dirrecció a l’Hospitalet, és una avinguda relativament moderna, on es troben grans vivendes i de preus elevats.

El barri de Sants es delimita pels següents carrers: Av. de Madrid; Plaça del Centre; Carrer de Berlín; Avinguda de Josep Tarradellas; Plaça dels Països Catalans; Parc de l’Espanya Industrial; Carrer del Brasil.

Places:
Les places del barri són grnas amb fàcil accès i bona comunicació entre els carrers que trascendeixen d’elles.

De places podem trobar la Plaça del Naixement Josep Carreras i Coll, Plaça Nivel altimèric, Plaça Pous Cirac, Plaça de Sants, Plaça dels Països Catalans

Jardins:
Al passeig de Sant Antoni és agradable, a la dreta hi há el Parc de l’Espanya Industrial (situat als terrenys de l’antiga fàbrica tèxtil) i a l’esquerra es destaca uma amplitud de serveis de restauració.


CIRCULACIÓ
Als carrers principals la circulació és densa i uma accessibilitat fàcil entre els diferents carrers.

Als carrers secundàris la circulació no és tan fàcil com en els principals; en quan al seu accès és més costòs, já que són carrers més estrets, la pavimentació no està tan conservada com en els principals.

TRANSPORTS PÚBLICS

Al barri de Sants podem trobar els següents transports:
· Autobusos diürns
· Autobusos nocturns
· Metro
· Funicular
· Taxi
· Bicing

Al Barri de Sants es troba l’estació ferroviària; l’Estació de Sants. L'estació de Sants és l'estació ferroviària central de Barcelona per excel·lència. En ella hi conflueixen tots els trens que tenen origen o destinació la ciutat comtal, siguin rodalies, regionals o llarg recorregut. És el punt de sortida de diversos trens com són els regionals cap a Girona i Portbou per una banda i d'importants trens de llarg recorregut com l'Euromed, els Alaris, els Arco, diversos Talgos, trens Estrella i Trenhotels. Des del 20 de febrer de 2008 també hi són presents els trens d'alta velocitat, que inicien trajecte a Sants i tenen com a destinació Madrid. L'estació és subterrània i disposava fins l'any 2005 de dotze vies amb andana. Durant l'any 2007 es va produir una reestructuració i reforma de les vies per tal de passar tots els trens d'ample ibèric pel costat mar, deixant lliures les sis primeres vies en ample UIC per als trens d'alta velocitat. Les vuit vies restants són d'ample ibèric, en les quals hi ha quatre andanes amb dos accessos des del vestíbul a cadascuna, dotats d'escalinates, escales mecàniques i ascensor. La configuració habitual de les sortides dels trens és la següent: les vies 7 i 8 són utilizades pels trens de la línia R1, R3, R4, R7 i els trens a Lleida per Manresa, així com també els trens a Ripoll i Puigcerdà. Les vies 9 i 10 són usades pels trens de rodalies de la línia R2 i R10 i pels trens de mitjana distància que van cap al sud. Les vies 11 i 12 són utilitzades pels trens de llarga distància, que disposen d'una andana d'accés restringit amb control de bitllets i equipatges. Finalment per les vies 13 i 14 hi passen els trens de rodalies de les línies R2 i R10 i de mitjana distància que van cap al nord, a Girona i Portbou. Quant a les vies d'ample internacional dedicades als trens AVE d'alta velocitat Barcelona-Madrid i Barcelona-Sevilla/Málaga, hi ha un total de tres andanes entre elles disposant d'escapaments entre les vies 2-3 i 4-5 per a poder-se estacionar fins a dos trens a cada via. Per accedir a aquestes andanes des del vestíbul, cal passar per un control específic d'equipatges, al qual només es pot entrar si es disposa de bitllet per a viatjar. L'edifici de viatgers està situat a un nivell superior a les vies, edifici que a la vegada queda al nivell del carrer i que s'està ampliant notablement. L'enllaç entre les andanes i l'edifici de viatgers es realitza mitjançant escales, escales mecàniques i ascensors. L'estació alberga un gran nombre de serveis (bars, restaurants, botigues, policia, etc) i a més disposa d'un enllaç amb les línies L3 i L5 del Metro de Barcelona i d'una estació d'autobusos.

És un barri amb una gran connexió dels diferents transports; ja siguin els autobusos, el metro, els trens, el bicing i el taxi.


DOTACIONS DE L’ESPAI

Subministrament
· Els semàfors situats als carrers principals són de fàcil visibilitat. Casi bé, em cada cruïlla podem trobar um gran desplegament de semàfors tan per a peatons i vehicles. Els semàfors no estàn adaptats per a persones cegues.
Als carrers secundàris no hi han semàfors. Són cruïlles amb senyals de tràfic.
· Les boques d’incendi es troben soterrades al terra de la majoria de carrers; principalment als carrers amplis i principals del barri
· A tots els carrers del barri trobem um gran suministrament de faroles. La diferència està als carrers principals dels secundàris. Les faroles dels carrers secundàris les trobem penjades a les façanes de les cases; en canvi als carrers principals són grans faroles i estàn subjectades des de les grans i amplies voreres.
· Els suministrament de clavegueram el trobem a tots els carrers. No hi há cap carrer sense clavagueres. El barri té uma gran xarxa de clavegueres.

Equipaments
El barri consta degran mobiliari urbà en les diferentes places. Als carrers principals hi há uma gran adaptabilitat per a les diferents persones, ja siguin l’adaptabilitat de les voreres, el gran desplegament de semàfors i il.luminació.

Al barri hi trobem fonts; papeleres principalment als grans carrers i bancs per a la gent gran.

Trobem que hi há gran adaptabilitat en les cabines telefòniques per a persones minusvàlides, cegues, etc.

Als parcs del barri hi han bancs, fonts i uma gran amplitud per a que els nens puguin jugar.


Elements ocasionals
· Concerts d’estiu (Juliol)
· Festa major en honor al seu patró St. Bartomeu (24 d’Agost)
· Activitats infantils (Setembre)
· Ball de la gent gran a cotxeres de Sants (Octubre)
· Festa del gos
· Diada de la colla de Castellers de Sants
· Convenció de joves BCN Party
· Marató de cinema fantàstic i de terror
· Cavalcada de nadal a l’eix comercial
· Aplec de sardanes
· Fira d’entitats de sants, hostafrancs i la bordeta
· Mercat de Sants:
HISTÒRIA
Els orígens del mercat de Sants es remunten a la seva situació al carrer de Sant Crist, a l’antiga carretera, on s’instal·laven parades provisionals sense estructura fixa.Posteriorment, es tenen notícies del 1876 d’un petit mercat anomenat d’Osca, en uns terrenys cedits per la família Salat.El barri de Sants, antic municipi independent, es va agregar definitivament a Barcelona el 1897. L’augment de la població del barri va fer necessària la construcció d’un nou mercat, situat a l’illa tancada pels carrers Sant Jordi, Sant Medir, Càceres i Daoiz. El mercat actual va ser construït per l’arquitecte Falqués i Urpí en els terrenys anomenats "Hort nou" i inaugurat el 1913.L’edifici, rectangular, d’estructura metàl·lica i tancament d’obra vista, es pot definir dins l’estil modernista amb la teulada i façana de ceràmica i maó.

Superficie comercial: 2.583 m2Oferta comercialAviram, caça i ous, Bars, Cansaladeria i embotits, Carnisseria i menuts, Congelats, Forn de pa, Fruita i verdura, Herboristeria i dietètica, Llegums i cereals, Peix fresc i marisc, Pesca salada i conserves, Queviures. Serveis addicionalsCaixer automàtic, Servei de repès

C/ Sant Jordi, 6 933395553 mercatsants@mercatsbcn.cat

Mercat d’alimentació de dilluns a dissabte pels matins exepte dimarts i dijous de 7 a 15h i de 17 a 20:30h
Parades especials dilluns, dimecres i dissabtes de 9 a 14h, dimarts de 9 a 14h i de 17 a 20h, i dijous i divendres de 9 a 20h
El calendari del lleure a Sants (breu història)


Desde fa segles, els dies del calendari han anat determinats per les activitats de lleure dels pagesos i les classes populars. Aquest calendari, procedent de l'edat mitjana, i fins i tot de temps més antics, anteriors a la influència cristiana, encara ha quedat marcat en certes festes i activitats. En alguns pobles del Pla, com Sants, al segle XIX, encara les practicaven camperols i menestrals, mentre anaven apareixent les primeres fàbriques i vapors tèxtils.
Les festes més importants es repartien en 20 dies anuals. Un era els Tres Tombs, on la gent de Sants anava a l’església de Sant Antoni amb animals domèstics, desprès venia la Candelera en que es desfeien els pessebres i es beneïen candeles i per Setmana Santa tenia lloc la passió a la Roqueta.
Durant el Carnestoltes es celebraven solemnes balls de màscares i l'enterrament de la sardina a la font dels Ocellets. Coincidint amb diverses festes patronals, moltes germandats i confraries laborals aprofitaven per fer àpats populars o cantar a les capelles, com ara Sant Antoni de Pàdua, els gremis de paletes i Santa Llúcia, les costureres.
Per festa major, el 24 d'agost, les associacions també aixecaven envelats organitzats per les societats i contractaven orquestres de ball; mentre que les associacions amb menys recursos ho feien als locals socials. A partir del 1870, es destacaven associacions com la Familiar Obrera, Centre Recreatiu de l'Hort Nou i, com no, l'Ateneu de Sants. Però també hi havia lloc per algunes activitats de tipus popular: balls de bastons, balls de rams o cercaviles pels Xiquets de Valls que acabaven carregant castells. Era una de les festes més importants del calendari anual. A part, els barris de la Bordeta i Port també feien les seves festes. També es feien festes populars de tipus profà tot i ser simples; com solien ser els balls espontanis amb sacs de gemecs i tabals en el moment de batre el blat quan no hi havia collites. Però la festa pagana més important era a l'Aplec del Port, al setembre; on molts santsencs hi anaven amb carros per menjar, ballar i beure. Els obrers que encara combinaven el seu treball entre tasques artesanes i industrials, podien participar en algunes de les festes. Això, els portava a una flexibilitat dels horaris, en què menestrals, artesans, petits comerciants i fabricants, fins i tot alguns obrers dels vapors adoptaven el seu calendari laboral

EDIFICACIÓ_BARRI_SANTS. serveis social.

EDIFICACIÓN - BARRIO SANTS


La edificación en el barrio Sants, es variada. En la observación distinguimos varios tipos de edificaciones diferenciadas por las zonas que componen el barrio. En la zona sur (desde Paseo San Antoni) a excepción del carrer de Sants, las viviendas son de baja altura (2-3 plantas), de amplitud irregular, antiguas y muy aglomeradas. Además, a nivel de establecimientos, industrias y hoteles, prácticamente son inexistentes. Y por lo que se refiere a las iglesias, vimos dos centros parroquiales de obra nueva. Por otra parte, a nivel de dotación, los rótulos están acorde con las características de los establecimientos, es decir, no eran numerosos, además de ser muy sencillos y poco iluminados. Y estaban escritos en catalán aunque también conservan la ciudadanía del dueño y están escritos en árabe o chino.
En la zona norte (desde Paseo San Antoni), a excepción de las calles que delimitan que son las principales, encontramos edificaciones un poco más regulares respecto a lo que a la antigüedad se refiere. Además, son edificios de mediana altura (4-5 pisos) y algunos de gran altura (9 pisos). Pero de forma puntual, se intercalan viviendas bajas de las citadas anteriormente, con los altos edificios. A nivel de comercio y otros servicios, no son de gran espacio, es decir, son de tipo colmado.También, hay que destacar que vimos algunos colegios y pequeñas capillas. Por otra parte, la avenida Madrid, Josep Tarradelles, Calle Berlín, Rambla Brasil y los alrededores de Sants Estació son completamente diferentes a las calles que hemos descrito tienden a ser de estructura medio moderna si las comparamos con la parte de abajo de Sants. Tanto los establecimientos como las viviendas tienden a no ser muy altos ni muy anchos. hasta que llegamos a la calle Berlín donde encontramos gran variedad de tamaños y estilos. Las avenidas principales que rodean a Sants suelen ser mas variantes en cuanto a las calles que atraviesan que son de un estilo más clásico y antiguo, con los comercios pequeños y estrechos. Gran parte de los edificios no están cuidados y necesitan reformas, otros están casi destruidos y otros sobreviven al paso del tiempo como pueden. Esto se pone en contraposición con la carretera de Sants donde todo cambia. Los edificios conservan sus fachadas antiguas pero son mucho más amplios y con mas altura. También se encuentran los edificios más significativos de Sants como el Orfeo, las cotxeres o los SS.SS. Hay que decir que la luminosidad de los edificios no es del todo buena, ya que muchas calles se encuentran medio oscuras, eso sí, las principales siempre están bien iluminadas.
Por último, hemos creído conveniente destacar la calle de Sants de forma especial, ya que allí es donde esta el máximo número de comercios. Estos son pequeños y abundantes. Y los edificios son de mediana altura.